|
L'AJUDA A L'ESGLÉSIA
ESTATUT DE L’AJUDA A L’ESGLÉSIA
PREÀMBUL
Després dels anys transcorreguts des que l’Ajuda a l’Església va començar a fer via en la nostra Diòcesi de Solsona i amb l’experiència de tant de temps de vivència, tant en la reflexió com en la normativa, s’intenta ara recopilar l’esmentada experiència i posar al dia l’Ajuda a l’Església, perquè continuï fent un servei a la pastoral de la nostra diòcesi en les circumstàncies actuals, com ho ha fet al llarg d’aquests anys.
CAPÍTOL 1.- DEFINICIÓ DE L’AJUDA A L’ESGLÉSIA
L’Ajuda a l’Església (L’A.E.) és un instrument perquè l’economia de la nostra Església de Solsona sigui pastoral i estigui al servei de la pastoral.
La doctrina que inspira aquesta afirmació se centra en la definició de l’Església com una família de fills de Déu, dintre de la qual hi ha d’haver una veritable comunió de béns. Ja els primers seguidors de Jesús vivien la comunió en la fracció del pa (Ac.2,42)[1] i també en la possessió i donació dels béns (2Cor.8,13-15)[2].
Aquesta comunió no és solament en l’ordre de les idees i dels conceptes, sinó que és la comunió de persones concretes. Suposa, per tant, unes actituds bàsiques de llibertat, participació i disponibilitat i uns gestos eloqüents i expressius d’intercanvi afectiu i efectiu.
CAPÍTOL 2.- FINALITAT DE L’AJUDA A L’ESGLÉSIA
l’Ajuda a l’Església té com a finalitat contribuir, a través de la gestió econòmica, a què l’Església pugui ser signe del Regne de Déu, complint la missió rebuda per Jesús.
Per això, pretén:
1.- Una Església de més comunió Compartint de manera que a ningú li en falti ni a ningú li en sobri - Tant en els diferents organismes i nivells d’administració - Com a nivell de les persones (si algú és més ric o més pobre que ho sigui per altres motius) Procurant: - Que tots els organismes pastorals disposin de medis semblants davant de necessitats semblants. - Que totes les persones que, per vocació, presten serveis dins l’Església, siguin assistits econòmicament, tenint en compte llurs necessitats, perquè puguin oferir gratuïtament allò que han rebut com un do de Déu, ja que no es pot vendre la fe ni cobrar l’amor. Establint, per tal d’aconseguir l’anterior, uns canals de comunicació de béns entre els diferents nivells diocesans.
2.- Una Església de més participació - En el coneixement de la realitat econòmica de l’Església, oferint a tots els nivells comptes clars, el màxim d’intel·ligibles i transparents, acompanyats d’una memòria sempre que calgui sobre la liquidació del pressupost. - En la gestió, deixant l’administració dels diferents fons en mans de seglars competents, controlats pels consells d’economia que macaran les línies a seguir i potenciant les juntes arxiprestals - En el sosteniment solidari de les necessitats de l’Església.
Per això demana a tothom: - Interès per les informacions econòmiques, sol·licitant els aclariments que calguin. - Participació personal en les juntes arxiprestals i consells d’economia. - Una aportació econòmica responsable, periòdica i preferentment anònima.
3.- Una Església més lliure - Que la seva única riquesa sigui la fe i l’amor - Que aquesta riquesa l’ofereixi a tothom gratuïtament (sense aranzels ni estipendis). - Que només serveixi Déu i els germans, sense l’esclavatge del diner i del poder. - Que camini sense pauses cap a l’autofinançament, depenent únicament - De les aportacions lliures i responsables dels qui la formen. - De la bona administració d’aquestes aportacions.
4.- Una Església més responsable - Simplificant i creant una unitat entre els organismes administratius perquè hi pugui haver fluxos fàcils d’intercomunió. - Confiant la gestió a tècnics que entenguin l’esperit de l’Ajuda a l’Església - Fent anualment una auditoria del fons diocesà a través d’un auditor col·legiat o d’un censor extern qualificat. - Verificant la comptabilitat dels arxiprestats anualment i cada tres anys la de les parròquies de més de 250 habitants, amb tècnics qualificats, designats pel Consell Diocesà d’Economia. - Planificant l’economia no solament amb els pressupostos anuals sinó amb projectes a més llarg termini. - Mantenint al dia, amb revisions periòdiques, l’inventari dels béns mobles i immobles. - Procurant complir les obligacions envers la societat, coneixent les diferents lleis fiscals i estant al dia de les obligacions tributàries.
5.- Una Església més pobra - No buscant l’enriquiment - No tenint com a objectiu garantir la pròpia seguretat sinó proporcionar els medis necessaris a la pastoral i al servei al pobres. - Revisant constantment les seves fons d’ingrés perquè també siguin pastorals, és a dir, siguin un testimoni i mai un antisigne.
CAPÍTOL 3.- ESCTRUCTURA DE L’AJUDA A L’ESGLÉSIA
L’A.E. organitza econòmicament: - Els béns de les diferents comunitats que formen la diòcesi de Solsona - Les aportacions dels membres de l’Església - Les aportacions del Fons Comú Interdiocesà - Les subvencions d’entitats públiques i privades.
L’A.E. atén: - El manteniment digne de les persones alliberades, en la mida de llurs necessitats, siguin clergues o laics. - El salari del personal contractat - L’acció pastoral parroquial, arxiprestal i diocesana - Les obres parroquials i diocesanes (construcció, conservació, reforma...) - La comunió amb l’Església catalana, espanyola i universal. - La solidaritat amb els sectors més necessitats de la societat.
L’A.E. està estructurada a nivell parroquial, arxiprestal i diocesà. - Hi ha un fons parroquial, un altre d’arxiprestal i un altre de diocesà
CAPÍTOL 4.- FUNCIONAMENT DE L’AJUDA A L’ESGLÉSIA
El funcionament de l’A.E. en cada un dels tres nivells és:
1.- L’Ajuda a l’Església Parroquial (A.E.P.)
- Serà gestionada per un Consell d’Economia Parroquial, d’acord amb els seus Estatuts prèviament aprovats per l’Arxiprestat. En parròquies de més de 1000 habitants aquest Consell serà obligatori i nomenarà un administrador que serà preferiblement laic.
- El seu fons es nodreix amb: - Les aportacions responsables, periòdiques i preferentment anònimes dels membres de la comunitat, suprimint tot pagament pels serveis eclesials. - Els fruits dels béns parroquials no destinats al manteniment dels capellans. - Les aportacions del Fons Diocesà, en concepte de comunió de béns, amb motiu despeses extraordinàries. - Les subvencions d’entitats públiques i privades. - Un tant per cent del rendiment de les rectories llogades ja amortitzades, que fixarà el Consell Diocesà d’Economia.
- Amb el seu fons atén: - La pastoral i les obres de la parròquia - L’aportació d’un percentatge dels ingressos ordinaris a l’Ajuda a l’Església Arxiprestal, en concepte de comunió de béns entre les parròquies. - El cost del personal contractat que treballa per la parròquia.
- Presenta l’estat de comptes anual a l’Ajuda a l’Església Arxiprestal per a la seva aprovació i tramesa a l’Ajuda a l’Església Diocesana.
- Guarda a disposició del Consell Arxiprestal, del Consell Diocesà i de la resta dels feligresos el llibre de comptes juntament amb els comprovants de les despeses.
2.- L’Ajuda a l’Església Arxiprestal (A.E.A.)
- Actua de vas comunicant entre les seves parròquies.
- És gestionada pel Consell Arxiprestal d’Economia amb representació de totes les parròquies, d’acord amb els seus Estatuts prèviament aprovats per l’Ajuda a l’Església Diocesana.
- Aquesta Consell aprova anualment un pressupost d’ingressos que presenta a l’aprovació de l’A.E.D. i que es nodreix amb: - L’aportació de l’A.E.P. i dels Santuaris. - L’aportació dels fidels a través dels temples de comunitats religioses, d’acord aquestes amb el Consell Arxiprestal d’Economia. - El resultat de la col·lecta anual “Germanor”. - Els fruits dels béns parroquials destinats al manteniment del capellà. - Els donatius directes a l’Arxiprestat.
- Aprova igualment un pressupost de despeses, seguint les directrius de l’A.E.D., que l’haurà d’aprovar, per atendre: - El digne sosteniment de les persones alliberades que presten servei pastoral a l’Arxiprestat. - El cost del personal contractat per l’Arxiprestat. - La compensació de les despeses parroquials que acordi el Consell Diocesà d’Economia. - L’ajuda per estudis als agents de la pastoral - L’activitat pastoral de l’Arxiprestat. - La conservació ordinària dels béns que administri l’Arxiprestat.
- El superàvit previst en els pressupostos esmentats, passarà al fons de l’A.E.D., mentre que el dèficit previst serà eixugat per l’A.E.D. Aquest flux es farà en concepte de comunió de béns entre els arxiprestats.
- Anualment aprovarà la liquidació d’aquests pressupostos, que serà remès al Consell Diocesà d’Economia per a la seva aprovació.
- El possible resultat positiu de la gestió de l’any pot ser destinat, com a despesa extraordinària i a judici del ple del Consell Arxiprestal, a necessitats arxiprestals, no a necessitats d’una sola parròquia. Si, acomplertes les despeses ordinàries i extraordinàries, es disposa encara de fons, pot passar a la reserva arxiprestal l’equivalent a un tant per cent les despeses ordinàries de l’any; la resta ha de ser aplicat com a ingrés ordinari de l’any següent.
- El possible resultat negatiu de la gestió de l’any serà eixugat per la reserves que tingui i, si aquestes no són suficients, el Consell Diocesà d’Economia revisarà el pressupost inicial i hi afegirà el dèficit que resulti.
- Anualment també aprovarà els comptes i pressupostos parroquials i els remetrà al Consell Diocesà d’Economia que hi donarà el vist i plau.
3.- L’Ajuda a l’Església Diocesana
- Actua de vas comunicant entre totes les entitats i organismes de la diòcesi.
- És administrada pel Consell Diocesà d’Economia, que es regeix pels seus Estatuts.
- Aprova anualment el pressupost d’ingressos que es nodreix amb: - Les aportacions del Fons Comú Interdiocesà. - Els superàvits de les A.E. Arxiprestals. - El fruit dels béns administrats per l’A.E.D. - Un tant per cent de les vendes dels béns immobles parroquials. - Les aportacions de les delegacions i altres entitats. - Els donatius directes a l’A.E.D.
- Aprova igualment un pressupost de despeses per atendre: - El digne sosteniment de les persones alliberades que presten servei exclusivament diocesà i dels sacerdots jubilats canònicament. - El cost del personal contractat. - Els dèficits de les A.E.A. - Les obres de conservació i millora dels béns immobles administrats per l’A.E.D. - Els ajuts a les obres parroquials en la quantia determinada per la normativa, en concepte de comunió de béns. - La pastoral d’àmbit diocesà, o bé directament o bé a través de les delegacions diocesanes. - La col·laboració a les despeses dels organismes de l’Església catalana, espanyola i universal.
4.- Administració i usdefruit dels béns de l’Església
- Els béns parroquials: - Seran administrats per l’Ajuda a l’Església Parroquial o bé Arxiprestal o bé Diocesà, segons els casos que determini la normativa. - Les seves rendes van a la seva destinació originària. Els béns destinats al culte i/o a la pastoral parroquial aniran a l’A.E.P., els destinats al sosteniment del capellà, aniran a l’A.E.A.
- Els béns diocesans són administrats pel Consell Diocesà d’Economia i el seu usdefruit el té el fons de l’A.E.D.
- És competència del Consell Diocesà d’Economia la planificació i realització de la compra, venda i inversió dels béns diocesans i parroquials amb el consentiment i cogestió de la parròquia i arxiprestat respectiu en el cas de béns parroquials i a iniciativa de qualsevol dels tres estaments.
Solsona, gener 2001 [1] “Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries”. [2] “No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d'haver igualtat. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que, un dia, allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s'arribarà a la igualtat, tal com diu l'Escriptura: Ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc”.
|