|
REUNIONS |
||
|
CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 13 DE GENER DE 2009
ACUDIT INICIAL amb ... llet (inspirat en els polèmics autobusos ateus):
Probablement el Bisbe no existeix.
Deixa de preocupar-te! Frueix de la vida cristiana!
Després hem tingut un record afectuós pels nostres capellans malalts: Mn. Barniol que continua treballant molt, però últimament té algunes molèsties que el preocupen. Mn. Viladrich que ja està a casa recuperant-se de tot el que li ha passat. Mn Cortés que no se li veu que progressi gaire. Mn. Montraveta que avui mateix tenia visita amb els metges. Mn. Ferran que continua tenint problemes de salut. Mn. Baraldés que es va fracturar molt malament l’espatlla i fa la seva recuperació al Seminari. Mn. Gassó que es recupera molt lentament. A tots els hi desitgem una gran millora de les seves dolences. I a última hora de la sessió ens han comunicat la mort de Mn. Freixes
S’ha parlat del director dels exercicis dels bisbes que és un jesuïta ultra conservador.
També s’han comentat els nomenaments nous de Mn. Tóllar (Secretari General Canceller) i de Mn Novell (Vicari General pels assumptes econòmics)
D’acord amb el que es va quedar en la reunió passada, es presenten vàries propostes positives de cara a una actuació per no quedar-nos només en lamentacions i crítiques. Aquestes propostes es van comentant a mesura que es van exposant pels diferents assistents del Fòrum, però, de moment, sembla que encara no estan prou madures.
Primera proposta: Servei de guions d’homilies dels diumenges: Ja sigui de producció pròpia, ja sigui d’homilies publicades, ja sigui simplement d’adreces d’internet des d’on es poden baixar.
Segona proposta: Convocatòria oberta a tots els seglars i capellans per VEURE quina és la situació del bisbat, emetre un JUDICI i agafar criteris, i fer propostes d’ACTUACIÓ.
Tercera proposta: Fer una campanya a favor de la “tropa” parodiant paraules i idees del núm. 28 de “Camino” de San Josémaria Escribà, ja que és marginada i ignorada quan sols es mimen els capellans de l’élite del bisbat. Partint de l’esperit del Concili Vaticà II, fomentar l’espiritualitat, animar l’esperança i avivar el goig de viure. Aquesta proposta es pot concretar en la Web, en enviar per email homilies als capellans (semblantment a les notícies del Fòrum) i publicar el Butlletí més regularment sobretot de cara a les comunitats religioses i als seglars.
Quarta proposta: Després de reafirmar-nos que som església diocesana, que l’estimem i que de cap manera la volem deixar, tot i les coses que ens fan patir, volem (amb fidelitat a l’Evangeli i a l’esperit conciliar) mantenir el caliu, vivint la realitat i preparant el futur.
Cinquena proposta: Fer conferències quaresmals per les parròquies i/o arxiprestats. Concretant-ho més, seria una bona ocasió fer-les sobre l’economia del bisbat. La primera conferència podria exposar els valors que tenia el sistema anomenat “Ajuda a l’Església” i que ara està en perill de perdre’s per la nova ordenació econòmica decretada. La segona xerrada podria consistir en l’exposició de la nova forma econòmica amb què funcionarà al bisbat a partir d’ara (Algú comenta que això serà negatiu i que la gent ens dirà ‘ja us ho fareu’). I la tercera podria consistir en proposar, discutir i consensuar línies d’actuació en varis aspectes, però sobretot de cara a conservar els valors educatius, participatius, solidaris, responsables i de llibertat que havia promogut i aconseguit l’Ajuda a l’Església.
Sobre la reforma econòmica del Bisbat: Ja que el bisbe va escriure demanant l’opinió ‘reservada’ a alguns capellans, ens agradaria saber el que li van dir o escriure. Aquesta informació és reservada (per tant inútil, sabent l’estil del bisbe) pel bisbe, però no pas pel capellà que té tot el dret d’expressar la seva opinió.
Es comenta llargament (i molt negativament) el decret 34/08
Sobre el tema es diu que les ‘forces vives’ del bisbat mai han comptat amb nosaltres i que ja en el butlletí núm. 9 ja vam avisar i exposar els inconvenients i incongruències de la proposta del bisbe.
Ara afirmem, que, quant al número vuitè del decret, diu que les parròquies de més de 700 habitants hauran de pagar un cànon que es calcularà a partir dels ingressos ordinaris i extraordinaris dels últims 10 anys, que això no és just perquè gravarà enormement les parròquies que hagin fet l’esforç de realitzar obres i perquè cal respectar la voluntat expressa dels donants que, en els ingressos extraordinaris, han expressat tenir ben clara i concreta la seva finalitat ocasional. Igualment és injust calcular un cànon amb efecte retroactiu de 10 anys.
Pel que fa al tercer “atès” d’aquest decret 34/08: es comenta l’última sessió del Consell del Presbiteri i en especial que, en contra del que es diu oficialment, el Consell del Presbiteri NO VA APROVAR, per falta de majoria absoluta, la reforma econòmica proposada pel Bisbe. La votació, que el Bisbe va exigir que fos en secret, va donar el següent resultat: Votants: 12; Vots a favor: 6; Vots en contra: 4; Vots en blanc: 2; Vots necessaris per aprovar-se: 7.
En una de les sessions passades del Consell del Presbiteri el Sr. Bisbe no va voler afegir els vots en blanc a la majoria relativa resultant de la votació i va resoldre que “El Consell del Presbiteri NO TÉ EN COMPTE aquesta proposta”. Per coherència, almenys aquí s’ha de mantenir el mateix principi.
També es diu que amb la composició, no democràtica, amb què el bisbe composa els seus consells (Pastoral, Assumptes Econòmics, Govern...) i amb la rigidesa que aparta els consellers que no li surten de ‘confiança’ no és gens d’estrany la unanimitat amb què li aproven les seves propostes. Només sent allò que vol sentir i com ho vol sentir (“la voz de su amo”). Algú afirma que això és un sistema endogàmic i dictatorial (que no accepta la pluralitat). Això explicaria l’excepció del Consell del Presbiteri respecte dels altres consells ja que per llei els consellers nats i els escollits pel bisbe no poden superar el nombre dels elegits per la base.
També es diu que abans de demanar consell, tots els consellers haurien d’estar ben informats de l’impacte econòmic (amb números) que la reforma econòmica tindrà en els diversos estaments diocesans. Com que no es fa així, això és una pantomima de dret que deixa al bisbe amb les mans lliures per després, a base de decrets, fer el desplegament que vulgui. Per exemple, així ja ha passat amb les parròquies de referència, que la gent es pensaven un cosa i n’ha sortit una altra molt diferent. Això ja es comença a veure en la diferència entre el que aproven els consells i el decret encara no del tot desplegat que ja s’ha publicat.
Un participant del fòrum ha resumit tot
això dient:
Pròxima reunió: Proposem el dimarts dia 10 de febrer per comptes del dimarts dia 3, que és Sant Blai.
|
||
|
|