ÚLTIMA REUNIÓ

 

 

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 3 DE GENER DE 2012

 

 

Crònica de la primera sessió del Fòrum de l’any 2012, dia 3 de gener. Amb l’assistència del 13 % del clero diocesà.

No hi havia ordre del dia i a poc a poc, en un ambient franc i distès, van sortir diversos temes i preocupacions.

No s’encara aquest any amb optimisme, ni pel que fa a la societat ni pel que fa a l’Església, tant universal com diocesana. Volem ser fidels a les nostres conviccions, però per part de dalt experimentem cada vegada més obstacles i incomprensió. La pastoral diocesana passa cada vegada més per sobre de les parròquies (les diverses delegacions, moviments Alpha, moviments de joves...), com si els altres no existíssim. Això fa que cada vegada ens sentim més lluny del bisbe i de l’Església.

Com també d’aquestes modes ultramontanes. Què se’ns hi ha perdut en les casulles de guitarra i en aquest devessall de vestits, barrets i sabates de les celebracions papals, pròpies del renaixement. Ens molesta també aquest tracte exquisit amb els lefbvrians, que no s’estan de desafiar tant el Papa com el Concili Vaticà II, comparat amb el tracte dispensat als teòlegs de signe progressista que, amb la millor bona voluntat del món, treballen per aprofundir la veritat revelada, d’acord amb les exigències del nostre temps.

S’ha parlat del calendari diocesà del 2012. Es lamenta la mala presentació, el seu tamany petit, el seu aspecte trist, les fotografies no pas en color, la impressió amb dues tintes (marró i vermell) que li donen un to sípia, la supressió d’algunes celebracions anunciades com les comunitàries de la penitencia... Té el fil conductor de la Nova Evangelització, no faltava més, però amb uns textos difícilment intel·ligibles per a la gent senzilla. Alguns fidels manifesten que s’estimarien pagar mentre fos més digne i atractiu. El greuge es fa més gran si es compara amb la luxosa presentació de la revista SOLC. Serà perquè aquesta surt a fora de la diòcesi?

Arran d’alguns contactes del bisbe amb els vellets i malats, sols en podem dir bé, per la seva atenció, paciència, afecte i sentit pastoral. En canvi a un dels seus col·laboradors pròxims no el podem pas lloar ja que en el contacte amb els vellets i els malalts el primer deure ha de ser el respecte a les institucions, no fer nosa; i el segon i més important és la delicadesa i la compassió.

En això, els no creients sovint ens donen exemple. Algú que havia vist la pel·lícula “Jane Eyre”, inspirada en la novel·la de Charlot Bronté, explica com aquesta nena pobra i orfe, internada en una casa de misericòrdia i que sofreix tota mena de càstigs i humiliacions és l’única que la nit de la mort d’una de les nenes ingressades es posa dins al llit de la moribunda per escalfar-li les mans i fer-li companyia. L’endemà troben l’una morta i l’altra dormida al seu costat.

Es parla del Congrés de la NE. Es preveu un èxit d’assistència i participació, fins de llocs no ben propers, tant que s’ha hagut de canviar de lloc per tal d’encabir la gent inscrita. Ens alegrem de la resposta, però lamentem el seu caràcter marcadament integrista dels encarregats: un bisbe francès de la comunitat d’Emmanuel, Oratori, Sentinelles del matí, els cursos Alpha. Fins ara ningú ha sabut explicar què aporta de nou i específic la Nova Evangelització. Per això l’episcopat alemany ha optat per posar entre parèntesi el qualificatiu de “nova”. Es recomana l’article de Jean-Luc Moens al número 996 de Documents d’Església,

Es retreu el llibre de Ramon M. Nogués sobre neutrins i teolofis i el seu article al Pregó, en què contrasta l’entusiasme dels científics pels nous descobriments i la por de l’Església per als canvis. Què en fem de l’Esperit Sant?

Al nostre bisbat sols té la paraula el bisbe. Les altres veus es veu que no hi caben. Ens lamentem de la falta de veus intel·ligents i obertes, que en altre temps ens ajudaven a obrir horitzons. Com també de les llistes que sembla que hi ha gent exclosa, per l’únic pecat de pensar amb el seu cap.

El Fòrum es dol tant de la mort del pare de Mn. Gaspar, com de la de Mn. Joan Rubinat, mentre s’alegra de la millora de Mn. Camprubí i de Mn. Bartrina.

Ens alegrem de la bona acceptació del document del Fòrum, num. 15 i se’n recomana la difusió.

I ens plantegem la conveniència d’un document de caire positiu sobre els motius de satisfacció i alegria que, malgrat tot, té la nostra generació de capellans (i de laics cristians?).

Pròxima sessió: 31 de gener, a les 11 h., a Sant Antolí, a la ribera de l’Ondara.