|
REUNIONS |
|
Torà 7 de març de 2006 (14% D’ASSISTÈNCIA DE CAPELLANS DEL BISBAT) Nota
prèvia del redactor: No totes les opinions, possiblement per manca de
temps, van ser discutides i no necessàriament el Fòrum les fa seves.
Sols donem constància que foren expressades i que ningú s’hi oposà
formalment Mentre
van arribant els assistents ja es comencen a comentar col·loquialment
varis aspectes: CARNAVAL
SOLSONA:
es comenta com un fet molt negatiu la fotografia de la Imatge de la
Mare de Déu del Claustre penjada a un carrer amb un mussol als braços.
En canvi es veu positiva
l’actitud del bisbe que és capaç no sols de no enfadar-se, sinó
seguir la broma amb la seva imatge amb un barret d'Arlequí FIRA
MONÀSTICA A SANT RAMON (La
Segarra) que, malgrat fer molt mal temps, hi van assistir molta gent. Amb
una presentació, concretament en els aspectes religiosos, molt acurada. BUTLLETÍ
DE NOTÍCIES. S’aporten testimonis d’arreu del bisbat i de fora
agraint el servei de notícies que ofereix diàriament el nostre Fòrum.
Fins i tot es fan tertúlies comentant-les. Els membres del Fòrum
feliciten l’encarregat d’aquest servei. FELICITACIÓ-ADHESIÓ
A PERE CASALDÀLIGA: S’acorda enviar-li un escrit en aquest sentit. CONFEDERACIÓ
DE FÒRUMS A VIC. Dilluns dia 13 a les 11 del matí. PASTORAL
SIGUEU MISERICORDIOSOS: Arriba a Europa i a Amèrica de la mà dels
Mercedaris a fi de potenciar
l’atenció humanitària i la pastoral amb els presoners. ANUNCI-CONFERÈNCIA
DE MN. ROMERO A MANLLEU. Potser per no informar-ho hi han moltes altres
conferències que els capellans del bisbat fan i no surten al Full. Algú
comenta que hi ha 6 o 7 capellans que "donen culte" al Bisbe. Un
membre del Fòrum proposa uns desena de "llums i ombres" per
publicar-les a la web "CAL
UNA REFUNDACIÓ DE L’ESGLÉSIA", llibre de Mn. Jesús Huguet que
rep l’elogi i l’admiració dels qui sabem que l’han llegit. Es
recomana el fulletó de Cristianisme i Justícia de González Faus sobre
els sagraments. Felicitem
al redactor de la carta al Bisbe Ciuraneta
per la calidesa, proximitat i senzillesa, que ha merescut l’agraïment
emocionat del destinatari. Sobre la primera sessió del Consell del Presbiteri, es comenta especialment l’apartat de la Confirmació i els arguments aportats per les dues tendències del Consell: la d’avançar l’edat de la confirmació i la de replantejar a fons la incidència de la cultura actual, la manca de comunitats engrescadores, l’atenció prioritària als adults, etc. També
es va dir que és difícil trobar un camí conjunt per l’ambient de
malfiança existent entre uns i altres. El bisbe hauria de ser
l’encarregat de la unió. Dóna la sensació que, una vegada passat el Vaticà II, ara per contra està prohibit pensar, cal obeir consignes superiors, fora l’autocrítica, eliminem espais de deliberació, que no hi hagi cap espai de lliure reflexió; i no per falta de problemes en l'Església! Es comenta l’espai del diumenge matí "Paraules de Vida" que abans era un espai de contrast d’opinions entre varis contertulians i ara ja fa temps que s’ha convertit en un monogràfic cada programa sobre algú (missioner, càritas, realitat edificant, etc), continuant amb un breu article de Mn. Romeu, que és el millor del programa i acabant sempre amb una exhortació sempre tan "correcta" de l’arquebisbe de Barcelona. Un amb breus pinzellades dissecciona la realitat actual dient: Es fa cas omís dels pensadors laics cristians (fora d’alguna excepció); tenim un episcopat poruc, mal avingut, inepte i gens compromès (Cope, Estatut...). CONFERENCIA DE GONZALEZ FAUS: De què té por l'Església? fonamentalment de tot lo d’aquest món. La por o bé porta a la fugida o a la violència. La por mai és evangèlica. De
què no hauria de tenir por? -
de la crítica de l’ateisme: és una purificació i de la crítica de la
història bíblica i de la figura de Jesús. -
de no poder configurar la moral de la societat. Fins ara no ho han fet pas
tant bé!. Sant Tomàs diu que la legislació civil
no ha pas d’adoptar tots els principis cristians. Han de
coexistir dues visions: la social i la cristiana. -
de la llibertat (el post-concili fa marxa enrere). Déu prefereix un món
dolent però lliure a un món bo però feixista. A voltes la llibertat
molesta. -
de la reforma -
de que Déu sigui tal com el va revelar Jesús: ni llunyà ni intimista; Déu
de les víctimes i dels pobres
---------------------------------------------------- |
|
|