REUNIONS

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 3 DE MARÇ DE 2009

Assistència: 13% del clero diocesà.

Ben acollits en una de les “rectories” més maques del Bisbat, comencem la nostra trobada mensual oberta a tots els qui hi vulguin participar.

El primer record afectuós ha estat pels nostres germans sacerdots malalts. Segur que ens en descuidem alguns, però no disposem de cap canal d’informació i dels malalts que en tenim notícia, entre tots els pressents arribem a saber-ne alguns detalls.

Comencem per Mn. Alsina, hospitalitzat a l’Hospital de Berga, que per una part va millorant però que a més sembla que es podrà evitar una possible intervenció quirúrgica.

Mn. Baraldés que malgrat tenir una fractura molt difícil del braç, es recupera força bé.

Mn. Viladrich: possible malaltia de Kron, malaltia recentment descoberta en el món i que els metges hi dediquen molts esforços en conèixer-la i trobar camins de curació.

Mn. Manteca: bronquitis aguda i s’està recuperant.

Mn. Gassó: ens alegra que comenci a caminar pel carrer. Diu missa assegut.

Mn. Cortés: continua igual. No avança ni retrocedeix.

Difunts:

Mn. Xandri: Es donen detalls de les circumstàncies de la seva molt i dels dos funerals celebrats, un a Bellpuig i l’altre a Sant Llorenç de Morunys.

Sr. Gendrau Tuiet que després d’haver estudiat per capellà uns anys, sempre s’havia mantingut molt a prop no sols dels seus companys de seminari sinó molt especialment dels capellans renovadors com ara del nostre Fòrum i de la revista El Pregó.

A continuació surt el tema dels 50 anys de sacerdoci del nostre Bisbe. Alguns membres del Fòrum no tenen inconvenient de felicitar-lo personalment d’alguna forma, però molts altres no els hi surt pas del cor i no ho faran, ja que, diuen, hi ha moltes coses que ens separen d’ell i en surt una d’una manera molt vehement: la malfiança que té envers els capellans.

Surt el tema de les Primeres Comunions i altres celebracions “ocasionals”. Es diu que fa basca com la gent viuen aquests esdeveniments. Que el 80% és comèdia.

Que cal, en concret amb els pares dels nens de Primera Comunió, explicar-los-hi que el que faran els seus fills no és una anècdota sinó que és el fonament de la nostra esperança. Es diu també que no és comèdia el que fan sinó ignorància profunda del que és la Primera Comunió i el cristianisme en general, i es queden en allò que es veu i es ven.

Que l’actitud amb els pares hauria de ser:

-de pobresa (no actuem per cap interès)

-d’acolliment, d’amabilitat

-de testimoni

-de qualitat humana i cristiana de les relacions

-de parlar de Déu seriosament, sentint-s’hi implicat

Un altre diu que després d’haver actuat amb exigència per purificar i reconduir els aspectes que desfiguren les celebracions i haver rebut molts cops de part de tot arreu, ara procura fer tots els “favors” que pot però mirant d’implicar en la celebració al màxim tots els presents, respectant la seva llibertat, però oferint un llistó molt alt per si s’hi volen implicar. I això de tant en tant li dóna molts bons resultats en persones poc implicades en la fe.

Un altre, amb sana ironia, explica que quan anirà al cel, es trobarà amb un altre company i tots dos els posaran en una habitació tots sols amb orelles de ruc perquè van creure el Concili Vaticà II i amb el Tarraconense, perquè s’ho van agafar seriosament rebent “bufes” de tot arreu!

Hi ha qui explica que en els casaments ens hi anem alliberat pel gran descens de casaments per l’Església.

Després de la Comunió, els pares se’n desentenen.

Una altre comenta que no sabem vendre les coses més bé. I proposa una experiència que ha començat aquesta quaresma per cada un dels 5 primers diumenges. Cada setmana, al dia de la catequesi amb els infants comença el tema que viuran en la celebració dominical posterior:

1ª setmana LA PARAULA DE DÉU: Déu ens vol parlar. (Un nen diu al mossèn “¿Què ens vol dir?”. I en la missa deixa l’acte penitencial i escolten la Paraula de Déu amb una participació molt activa dels infants.

2ª setmana L’OFERTORI: Abraham que prova de matar el seu fill= Sacrifici de l’Aliança

3ª setmana; LITÚRGIA EUCARÍSTICA= Sant Sopar de Jesús

4ª DESPRÉS DE LA CENA

5ª RITUS DE LA COMUNIÓ

NOTA:  Tot sota el clima de que és una reunió al voltant de Jesús.

A partir d’això hi ha una llarga -i profunda- reflexió sobre la presencia eucarística. Es constata una gran dificultat perquè ho entengui tothom (conceptes, paraules, gestos i símbols que no són al seu abast immediat). Un aporta el concepte-símbol de què Jesús prenia el pa i el distribuïa i feia passar igualment la copa. Amb aquest gest i amb les paraules “preneu i mengeu...i beveu..” realitza el gest de donar-se i ens fa veure “que sóc jo que em dono”. Els deixebles d’Emaús el descobreixen en aquest gest.

S’aporta el manifest d’en Pere Casaldàliga que davant les paraules del Cardenal Martín que diu que ell avui ja no somnia, ell diu que no hi està d’acord i fa un seguit de propostes esperançades. Cal llegir-lo.

S’informa de la reunió de la Confederació de Fòrums que, tot esperant que ens enviïn el seu resum, la impressió és la d’un cert desànim i cansament en especial en alguns dels fòrums de la Confederació, que. malgrat tot, continuen.