REUNIONS

Crònica de la reunió del dia 5 de març de 2013

Ens reunim el 12% del clero diocesà a les 11 del dia 5 de març de 2013. Comencem confegint una llista de temes que ens interessa tractar. En surten cinc i sols tenim temps per canviar impressions de quatre.

1.- Notícies de Roma i el Vaticà:

Comencem preguntant-nos sobre la veracitat de tantes notícies (ni ens havíem assabentat del marcapassos del Papa), moltes molt negatives, sobre el Vaticà, l’IOR, la Cúria, els informes, les baralles, la lluita pel poder, els informes secrets publicats, les conxorxes i martingales dels cardenals. Com que no veiem transparència sinó opacitat i quasi l’única informació són els mitjans aliens o contraris a la Santa Seu no ens queda més remei que el d’acceptar-los amb moltes reserves. La història dirà si l’han encertada o no.

Els mitjans aquests dies parlen molt del papa, del Vaticà i del Conclau, però nosaltres no els hi donam gaire importància. Ens fa la impressió que total és com l’Hola i que no ens podem quedar en les rames o en les xafarderies. La nostra visió és molt crítica i voldríem evangèlica: El problema no és el “Papa” sinó el “papat”. Les formes actuals es van introduir en l’església per evitar abusos i interferències especialment de poder civil, com també altres aspectes que en temps passats volien evitar abusos, però que en els temps actuals creiem que són contraproduents i contraris als signes dels temps. Veiem que, per exemple, els papes del segle XX, tots menys Joan Pau I (per raons òbvies), han canviat la llei successòria dels papes, inclòs Benet XVI, senyal inequívoca que en la seva experiència era certament millorable.

No solament l’elecció sinó el conjunt dels “afegits” que s’han penjat en la càtedra de Pere, són negatius i potser antievangèlics, que si més no fan pensar en una falta de fe i d’esperança volent lligar fins a l’extrem el funcionament, les consciències i les opinions. Si el poder és un dels pecats, perills i obstacles més fort per al seguiment de Jesús, mai com ara el Papa, si no ho canvia, ha tingut tant poder directe en tots i cada un dels milions de catòlics que hi ha en el nostre món. Sense entrar  en el judici de les consciències, ens atrevim a afirmar que aquestes estructures són de “pecat” i no tenen en compte “els signes dels temps actuals” com són, entre altres, els valors de la democràcia i la separació  de poders legislatiu, judicial i executiu, la igualtat en la dignitat de les persones siguin del sexe que siguin i la falta de transparència buscant no la llum sinó la foscor.

Més en concret s’ha remarcat l’abús que s’ha fet de la  “papolatria” com si fos la garantia segura del present i futur de l’Església. S’ha dit també que en l’Església sí que hi ha “democràcia” però “orgànica” com ho era la del “sindicat vertical” franquista, ja que en l’església sí que hi ha votacions, però de membres elegits a dit i aquests són els qui elegiran en nou papa!

Hem trobat també significatiu que el Papa passat, en la seva presentació va agrair als cardenals que l’havien votat (no pas a l’Esperit Sant!). Positivament ens sembla que la seva renúncia, ha fet el papat més humà, més reformable i obert a canvis molt profunds en el futur, desfent tot tipus de "papolatria". En aquest sentit ens han recomanat –tot i que és una novel·la- el llibre que porta per títol “Serás humano”.

2.- Opinions sobre el nostre Fòrum

Alguns han sentit a dir que amb la mort de Mn. Jesús Huguet, el nostre Fòrum ja estava decapitat, que ens falta la seva llum, la seva ciència, el seu esperit... Nosaltres creiem que sí, que s’ha d’haver notat la seva absència i, encara que no pas cada mes hem publicat la crònica de la reunió, en canvi hem publicat dos comunicats i un butlletí (el 16). I n’estem satisfets i amb totes les ganes de continuar. Si el Fòrum no hagués existit, la part més opaca i criticable de la història del nostre bisbat no constaria enlloc. I així continuem, si més no, com a contrapunt i contrapès a la història oficial, però principalment per ser un suport, ajuda i companyonia entre els que participem del Fòrum, però també amb vocació d’un servei al Poble de Déu des de la nostra vivència evangèlica i a la llum del Vaticà II. Només veient el servei de difusió que tenen les “notíces del Fòrum”, servei molt apreciat per tota classe de gent tan eclesiàstica com seglar, ens donaríem per ben pagats.

3.- Estat del Bisbat

No ens il·lusiona. Han marginat molta gent. No hi veiem futur. Que pràcticament tot es canalitzi amb el sistema Alpha, ho trobem pobre, desfasat i veiem que els seus “fruits” no són de comunió i de col·laboració amb el pluralisme de les parròquies i els altres cristians.

No trobem bo el sistema econòmic. No el trobem just. Provoca pobresa en alguns i grans desigualtats, com per exemple n’hi ha que tenen un sol estipendi en tot un any i d’altres en tenen cada dia. Ens dol que en el sistema anterior d’AJUDA A L’ESGLÉSIA, per una banda n’hi ha que feien trampa amb doble comptabilitat, cobrant estipendis i aranzels i amb el “fons de rèptils”. D’altres amb una gran tebiesa en la seva defensa quan no indiferència i fins i tot hostilitat. Recordem que el Fòrum va defensar obertament i amb tota energia aquest sistema que el creiem més a prop de l’Evangeli que tots els altres que coneixem i que era un gran instrument d’evangelització i testimonianiatge, sobretot enmig d'una economia neoliberal que ha portat a una crisi tan greu com la que patim. Com a mostra, us invitem a llegir el nostre document "Una visió cristiana de l'economia de l'Església".

Parlant de la Missa Crismal, missa també de comunió amb el bisbe, preguntem i ens pregunten ¿quina comunió li hem de donar amb el bisbe? I ¿quina comunió ha de tenir el bisbe amb el seu clergat (amb tots)? I diem que la “comunió” no és només “unió amb el bisbe” sinó que ha de ser “comunió” entre nosaltres i el bisbe i del bisbe amb nosaltres demostrant que ens té en compte, que ens valora, que compta amb tots nosaltres i no només amb quatre; que ens encoratja i ens sosté en les idees i accions que amb bona voluntat, encara que no siguin les oficials del bisbat, realitzen les diferents sensibilitats dels fidels i dels capellans. També és motiu de gran desgrat i rebuig la presència del bisbe anterior en els actes del bisbat ja que va molestar, ofendre o marginar a molts dels nostres capellans i laics.

També es va dir que la formació que es dóna ara als seglars és la de “seminaristes frustrats” amb el seu pietisme i devocions i la que es dóna a les catecolònies d’infants és la credibilitat  d’un pietisme visionari.

4.- Els nostres companys malalts

 Finalment hem sabut notícies de companys capellans malalts o delicats com ara Mn. Anton Mateu Orós, Mn. Pau Bordera i Mn. Camil Viladrich. Els hi desitgem que tinguin un bon i ràpid restabliment i una bona qualitat de vida dins el possible.