REUNIONS

Santuari de Fàtima, 3 d'abril de 2007

Assistents: 12% del clero diocesà.

A mesura que els assistents anaven arribant han anat abocant les seves preocupacions, i la primera ha estat el nomenament de jutges i del promotor de justícia que tots són de fora de la diòcesi.

1.- A continuació es parla de la Missa Crismal:

- Visió decebedora: l’espai del presbiteri, no pas ple, i ocupat per bastants que no eren capellans o bé no eren del bisbat.

- Cerimònia plena d’encens i auto lloada pel bisbe com a “excel·lent”

- Excessiva duració, incloent-hi el sermó llegit.

- Altres van trobar fora de lloc que el bisbe fes una relació molt exhaustiva de totes les activitats que es porten a terme al bisbat. Alguns han dit que teníem un bisbat de paper, Altres que és indignant que després d’un Consell del Presbiteri, fa pocs dies, on el tema principal fou el dels moviment juvenils i s’hi van exposar les estadístiques, els problemes i es van proposar solucions per als Grups d’Esplai, les Colònies d’estiu i l’Escoltisme, fossin ignorades, marginades pel Bisbe..

- Aquest elenc de realitats podia donar la impressió que al bisbat es treballa molt, però ens preguntem quants capellans hi ha compromesos? Que fan perquè t’ho facis teu?

- Es va dir que en un dia així el sermó del bisbe hauria de ser proper, engrescador i no llegit. També que en un cert moment es va queixar de què els capellans no el seguien, que ell i les delegacions ja planificaven però que els capellans no s’hi apuntaven. Això  vol dir que els capellans no seguim el bisbe, però  també que el bisbe no va a buscar els capellans i que a l’hora de pensar i planificar el bisbe no compta amb els capellans. És difícil que així s’hi engresquin!

Quant a la conferència de Mn. Joan Llidó, de Castelló, es va dir que el títol de la conferència “espiritualitat sacerdotal” era més propi d’un recés que d’un dia així. Que és una exageració tanta espiritualitat. Que malgrat tot, el conferenciant es va fer proper a l’auditori. Que al dinar hi havia molta més gent que a la conferència

2.- El tema següent fou un informe de l’últim Consell del Presbiteri  del qual se’n va destacar tres aspectes:

El primer sobre la intervenció reivindicativa del secretari del consell demanant que tots fessin el seu paper i no envaïssin el paper dels altres, pregant que els consellers no es comportessin com a compromissaris sinó obeint només el seu criteri. Que el paper dels consellers és aconsellar al bisbe, i el paper del bisbe (en el CP) és presidir i escoltar, no pas aconsellar als consellers.

En segon lloc es va parlar de la ponència d’Alfons Busto que amb dades estadístiques i amb tota mena de detalls va explicar el que feien, l’estat d’ànim dels agrupaments escoltes, dels grups d’esplai i de les colònies d’estiu. Va lamentar la falta de consiliaris i de capellans que fessin costat o s’interessessin per molts d’aquests grups de les parròquies i va lamentar que a l’hora dels destins el bisbe no tingués en compte aquesta realitat concreta, donant-se la paradoxa que els que són enviats a un lloc on hi ha grups d’aquests no els hi agradi d’engatjar-s’hi, i en canvi hi hagi en altres parròquies capellans pròxims a aquests moviments que no poden actuar-hi perquè allí no n’hi ha cap, d’aquests.

En les intervencions del bisbe i del secretari-canceller es va dir explícitament que aquests grups no comptaven per res en la planificació de les delegacions. Que si no sintonitzen amb l’església, que marxin. Que no tenien cap esperança en ells i que no comptessin pas amb ells.

En canvi es va insistir molt per part d’altres consellers que el jovent estava en procés, que vivien psicològicament una etapa difícil que sovint es manifesta en rebuig de tota institució i autoritat, però que això no ha d’impedir, sinó fomentar, la presència del capellà. També es va dir que la línia de les delegacions tendeix a la “seguretat”, en canvi aquests moviments estan en la línia pastoral “d’arriscament” i que el Concili Provincial Tarraconense diu que no s’ha de primar ni excloure cap dels dos. Preguem que així es faci.

I en tercer lloc es comenten alguns dels punts d’economia del bisbat que va exposar Mn. Xavier Novell:

1. Incentivar els ingressos: butlletes de domiciliació bancària, sobres sagramentals, estipendis, provar coses noves...

2. Col·lectes manades: ara es compleix amb lo manat. Són obligatòries en totes les parròquies que s’hi celebra almenys una vegada al mes.

3. Vetllar els comptes, reduint el pressupostos.

4. Supressió dels dipòsits al bisbat. Pagaven més del que cobraven del banc.

5. Ajuts per obres: Es mirarà cada cas amb molta cura i decidirà el bisbe.

6. Quilometratge: se separa el quilometratge de les dietes. Per cobrar les dietes caldrà presentar el tiquet.

7. Préstecs: no se’n fan.

8 Immatriculació dels bens immobles.

9. Lloguer rectories: el 25% per la parròquia. Si són altres cases, el 100% per la parròquia.

10. Estat patrimonial. El bisbat sols dóna comptes dels ingressos i de les despeses. De l’estat patrimonial o del balanç de situació, no el dóna ni el donarà per dues raons: millor no informar els fidels del que té l’església, perquè fàcilment es pot mal interpretar i que tots els ecònoms de Catalunya han pregat al nostre bisbe que no ho faci.

Sobre aquest últim punt es va posar aquest principi: “Si una cosa no es pot dir, és que no es pot fer!”. De tots aquests punts i altres de l’economia se n’hauria de parlar en el marc de l’Ajuda a l’Església.

3.- A propòsit del tema anterior es va elaborar un document sobre els principis de l’Ajuda a l’Església, comparant-los amb la realitat actual de l’economia del bisbat. Es va acordar publicar-lo en un pròxim butlletí juntament amb un article sobre les confessions.

4.- Els assistents s’interessen sobre la causa penal oberta pel bisbe contra Mn. Fermí, a rel de la venda d’una finca feta amb permís del Bisbat i que, un cop fet el compromís de venda amb l’ajuntament de Vicfred, el mateix bisbat se’n va desdir apujant el preu de venda quasi tres vegades més. La causa penal ha estat retirada, després que Mn. Fermí signés un document, en la redacció del qual havia intervingut el mateix bisbe, en què demanava disculpes pels malentesos que la venda podia haver provocat. L’escrit del promotor de justícia retirant la causa penal entra en valoracions impròpies del càrrec d’un promotor de justícia, cosa que va sorprendre molt els assistents, provocant comentaris de rebuig i de desconfiança sobre la persona que havia redactat el document.

5.- Per últim dinem tots junts en un ambient de franca amistat, acordant tornar-nos a trobar el primer dimarts del mes proper.