REUNIONS

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 6 D’ABRIL DE 2010

En la reunió del dia 6 d’abril de 2010, després d’una llarga hibernació motivada per festes i visites/revisions mèdiques, ens hem fet altra vegada Fòrum per continuar la nostra ajuda mútua i la reflexió sobre temes eclesials.

Tots portàvem la inquietud sobre la tempesta que passa l’Església en les altes esferes però que ens afecta a tots, fins i tot als nostres fidels.

Després de constatar –i lamentar- que, a judici nostre, hi ha un abraonament cruel, amb dades parcials, incorrectes i no contrastades, contra l’Església, hem cregut oportú dir el que segueix:

En primer lloc diem que el secretisme i la no transparència dins l’Església és un bon ‘caldo’ de cultiu que propicia la proliferació d’aquests i d’altres mals.

En segon lloc les actituds de prepotència, de condemna i d’intromissió en l’esfera temporal dels representants més visibles de la nostra església han creat un rebuig que, quan han tingut l’ocasió, no dubten de fer-li pagar tant com poden el que ells creuen que és una hipocresia perquè no han dubtat de condemnar no sols les idees sinó fins  i tot les persones, quan en el seu interior n’hi havia tants que campaven tranquil·lament o eren amagats o protegits.

Ens sembla que aquesta crisi dolorosa no hauria de fer replegar a l’Església en el silenci ni a esperar amb resignació que passi el temporal, sinó convertir això en el que sempre és allò que ens passa: una gràcia de Déu, una ocasió de purificació i de replantejament, un signe dels temps, etc. I convertir-nos del ressentiment i la lamentació cap a una expressió afectiva i efectiva del nostre amor a aquesta humanitat a semblança de ”tant va estimar Déu el món...”. El dogma, escandalós i lluminós a la vegada, de l’ENCARNACIÓ, ens ha de donar una mirada serena, esperançada i amorosa en vers aquesta societat on hi vivim. Dir almenys, com Jesús, “no saben el que fan”.

La falta d’encarnació ha fet que l’Església que hauria de ser mestra en humanitat, en els últims anys, mentre el món ha avançat en multitud de valors i drets humans, la nostra església o bé s’ha quedat estancada o bé ha tirat enrere.

I, encara que no hi hagi relació –o sí- amb el problema del celibat obligatori i la pederàstia, aquesta legislació que no ve de Jesús (i Sant Pau (1) es reafirma que no s’ha pas d’obligar mai) segur que ha portat coses prou greus per què sigui derogada ja (no dintre de 50 anys). S’han perdut molts capellans bons, preparats i molt pastorals i en canvi, potser s’han acceptat candidats mediocres que diuen que ja es veuen amb cor d’observar aquesta llei, que essent obligatòria sembla inhumana. I molts joves han fugit no sols d’anar al ministeri sinó fins i tot de la mateixa església institució.

Us recomanem que llegiu la pròxima editorial del PREGÓ o bé la revista Celsona en un article ben fet i equilibrat, Mn. Huguet hi fa una apropiada reflexió.

S‘han comentat els rumors i enraonaments que circulen sobre el nou bisbe de Solsona. Dels que se n’ha parlat, n’hi ha que agraden molt, altres més aviat poc i altres gens. La Santa Seu dirà!

La pròxima sessió del Fòrum tindrà lloc, ajudant Déu, el primer dimarts de maig, dia 4.

--------------------

( 1) 1 Cor 7, 1-10

1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals. 2 Però, per a evitar comportaments immorals, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: 3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.