Malgrat la impossibilitat per
assistir d’alguns participants habituals al Fòrum, la participació
en aquesta sessió fou del 13% del clergat diocesà.
S’acorden fer dues reunions més abans
d’acabar el curs: una al juny i una altra al juliol.
Ens interessem vivament per la salut
dels capellans malalts i ens dol la malaltia de Mn. Ubicí Santamaría
i la de Mn. Ramon Barniol. També es comenta el cas de les
jubilacions voluntàries de Mn. Josep Vila Boixader i Mn. Ramon
Florensa que segons el cànon 538 &3, “El rector que ha complert
setanta cinc anys d’edat “és pregat” de presentar la renúncia del
càrrec al Bisbe Diocesà,...” com també de les jubilacions
obligatòries que en contra d’aquest cànon està fent el nostre bisbe.
Seguint l’acord de la reunió anterior
i, complint el nostre deure (i dret de sentir-nos responsables) com
a capellans de tot el que passa al Bisbat i més especialment amb el
seu Presbiteri,
DENUNCIEM:
-
La dexació, per part del Bisbat, de les
qüestions relatives a una veritable pastoral que integri totes les
comunitats i es dediqui, en canvi, quasi amb una dedicació
obsessiva, a “fer diners” a tota costa, fins i tot extorsionant.
-
Que el Bisbat cobri a les parròquies
els interessos dels préstecs per obres en les rectories llogades
quan fins fa poc tots els seus rendiments no anaven pas a la
parròquia i quan fins ara les obres de conservació anaven a càrrec
de l’arxiprestat.
-
Que el Bisbat cobri el 45% dels
ingressos ordinaris. Creiem que això és molt abusiu i que, a més,
va contra la lletra, l’esperit i el costum de fer dels bisbats que
poden demanar a les parròquies una quantitat moderada, segons el
cànon 1263.
-
Que continuen les ingerències, (fins i
tot preguntant als fidels), per part de persones del Bisbat, en les
parròquies, al marge o d’amagat del seu rector.
-
L’opacitat dels comptes del bisbat,
havent-se promès en una reunió de Consell del Presbiteri que es
donaria un balanç de situació on es pot veure la marxa econòmica del
bisbat, sempre s’ha donat solament la quantitat d’ingressos i
sortides que serveix per ben poca cosa i a on s’hi pot amagar totes
les partides que es vulgui.
-
El molt poc respecte i confiança amb
els capellans en l’aspecte econòmic, arribant a extrems ridículs de
“desaprovar despeses d’uns 20€”.
-
Que es viu una situació de dues
economies que ens les fan enemigues una de l’altra: el que va a
favor del capellà o de la parròquia es veu com a enemic del bisbat;
i el que és bo pel bisbat és una pèrdua pels capellans i parròquies.
No havia passat això mai en la malaguanyada Ajuda a l’Església.
-
La jubilació forçosa dels capellans al
complir 75 anys fonamentant-se amb una decisió del Consell del
Presbiteri restrictiva del que diu el Dret Canònic en el cànon. 538
&3 que diu que el rector es pregat de presentar la seva renúncia
davant el bisbe que sospesarà les circumstàncies i l’oportunitat de
fer efectiva aquesta renúncia. Segurament aquesta resolució del CP
és invàlida perquè retalla els drets que la legislació general dóna
al capellà: el capellà no es “pregat” sinó quasi “obligat”. La seva
renúncia és quasi automàtica. També cal dir que, a part del dret,
aquesta no és la manera de fer en el nostre bisbat. Per això
preguntem seriosament ¿quins avantatges se’n treu de tenir
“adscrits”? ¿Quins avantatges, fins ara, se n’ha tret del sistema de
“parròquies de referència”? En canvi, sí que entre tots, capellans i
fidels, en sofrim múltiples inconvenients de tot ordre. ¿Com és que
a cap bisbat de Catalunya, el sistema de parròquies de referència no
s’aplica amb la rigidesa i extremositat que es fa al nostre bisbat
(en altres bisbats, els capellans que són adscrits, si tenen cura de
parròquies tenen a més del títol d’adscrits a la parròquia de
referència, també tenen el títol de rector de les parròquies que en
tenen cura; en altres bisbats no en diuen parròquies de referència,
sinó parròquies referides en sentit bi-direccional, etc.)?
APORTACIONS
Hi ha una interessant col·laboració
escrita de Mn. Jesús Huguet a la qual s’hi aporten altres punts de
vista que fan que es torni a repensar la seva redacció de cara a una
nova circular del Fòrum.
Sobre el llibre que ja vam recomanar
“Aproximación històrica a Jesús de Nazaret” de J.A. Pagola, es diu
que la crítica del Bisbe de Tarazona i els seus col·laboradors, ha
fet retardar l’aparició de la seva traducció catalana. Acusacions no
sobre la institució, com podria suposar-se, sinó sobre la dignitat
de Jesús. Acusacions d’arrianisme, que els qui les fan, també són
sospitosos de docetisme i monofisisme pràctic. González Faus els
titlla de nestorians ja que donen tota la culpa a l’individu i
llavors és quan cauen en l’ascetisme i en la imposició de la
confessió individual.
Tots ens adonem que el nostre
cristianisme no “enganxa”. Llavors es busquen pastorals impactants.
En canvi el que cal són coses més simples: la manera de viure de
Jesús (Heb.10,20; Gal 22), no a base de grans muntatges, sinó del
testimoni de cada dia en la manera de viure prop de la gent, no per
conveniència sinó per convenciment.
Es parla de les Verges Consagrades
(el Dret Canònic en parla i el Bisbe també en el Full Diocesà del
dia 4 de maig. S’ha fet públic el cas d’una persona del bisbat, que
més que ajudar-la, pot ser que la perjudiqui la publicitat feta.).
Ens PREOCUPA:
-
la manera d’harmonitzar una crítica ben
feta amb la caritat.
-
la manera d’organitzar-nos i, sobretot
decidir (a semblança del món del treball) davant les injustícies
eclesiàstiques. Tot el clergat del bisbat és reaci, per no fer
mullader, a fer ús dels òrgans de defensa que tenim.
-
com es podria actuar “legalment” per
evitar l’impost abusiu del 45%. (Tant que el nostre bisbe es fixa en
com es comporten els altres bisbats, ¿ens podria dir d’algun bisbat
que n’exigeixi un tribut tan elevat?
-
que el bisbat (havent-hi taules de
retenció de l’IRPF) hagi retingut molt més del compte a les nòmines
dels capellans (uns 130 euros). En la pàgina del bisbat, després
d’haver llegit el missatge del Fòrum, no en dóna cap explicació,
sinó que insisteix exclusivament en la "creueta" per l’Església,
quan molts no l'haurien pogut posar al no estar obligats a fer la
declaració, si no fos perquè el Fòrum ho ha aconsellat per a
recuperar uns diners retinguts de més.
Davant d’aquest últim aspecte:
- Transcrivim el recent comunicat del
Fòrum als capellans que tenen email amb el prec de fer-lo arribar
als companys que no en tenen:
“Des del Fòrum Ondara comuniquem a
tots els capellans, especialment als que només reben la nòmina del
Bisbat i, per tant. no tenen obligació de fer la declaració de
renda, que és bo de fer-la per les següents raons:
1.- El bisbat ha retingut més
diners del que tocaven durant el 2007 i, per tant, si feu la
declaració us tornaran aquests diners (uns 130 euros).
2.- Podeu exercir la llibertat de
marcar, o no, la casella per a finalitats socials i/o per a
l’Església catòlica.
Es pot demanar l’esborrany a
Hisenda a través de la web
www.agenciatributaria.es i, si esteu
d’acord, confirmar l’esborrany. Així de fàcil.”
- Citem que al bloc del bisbat
ràpidament s’avisa que no es faci la declaració de la renda per
internet ja que el formulari que fa servir sols marca la creueta per
fins socials. Cosa que no és veritat, ja que hi ha capellans que els
hi surten marcades totes dues opcions o una de sola. En tot cas, si
es vol, sempre es pot corregir. Citem com a prova suplementària la
mateixa publicació “xtant” que el bisbat ens ha fet arribar on també
ens indica que es pot fer la declaració de la renda per internet,
pregant de posar la creueta a l’assignació per l’església.
També se suscita un viu debat sobre
l’obligació de posar la creueta a la declaració de renda. Hi ha
criteris per a tots els gustos i tots hi aporten les seves raons,
que ens enriqueixen mútuament:
*Complir el deure d’ajudar
l’Església.
*L’Església ha de portar tots
els comptes clars.
*El fidel té altres mitjans
d’ajudar l’església (com ara les aportacions periòdiques o la
col·lecta de cada festa)
*L’assignació tributària és
dir-li a l’Estat que continuï ajudant al sosteniment de ’Església.
*Hi ha molts capellans i bisbes
que no posen la creueta perquè no fan la declaració.
*Amb la creueta s’ajuda a
l’església espanyola que és majoritària en la COPE que no respecta
les persones, ens agredeix en alguns dels seus programes i manté una
actitud que no és gens evangèlica.
*No posar la creueta pot
escandalitzar els fidels, si ho saben, o al gestor si es fa amb ell.
Pròxima reunió: dimarts, 3 de juny de
2008.