REUNIONS

Crònica de la reunió a Torà del dia 5 de juny de 2007

Assistència:14% del clero diocesà  

1.- El primer tema que es va aportar va ser el de la catequesi paral·lela a la de la parròquia que ja fa anys que es fa a Navàs inspirada i dirigida per Mn. Joan Escales.

2.- Es parla del moviment de beatificació del Tarancón. Es repassa la seva figura que per la seva llarga estada al nostre bisbat (19 al bisbat i 19 entre Oviedo, Toledo i Madrid), fa que siguem els qui coneixem més les seves virtuts i defectes. La seva web www.cardenaltarancon.org  conté vàries dades equivocades o inexactes. El nostre bisbat hauria de ser el primer en celebrar aquesta efemèride.

Com a tota persona, i potser  més en ell, era una barreja de qualitats i defectes: anava cap on bufa el vent (abans del Concili: Sínode, Reglament del seminari, formació dels seminaristes: reglamentació de les modes, els balls, la música a les festes majors...; i després del Concili i la transició política espanyola amb les persecucions que va sofrir).

Es diu que fruïa trampejant situacions difícils. L’estil bàsic dels seus sermons i de les seves pastorals que era dir les coses en dos períodes: ”No cabe duda que ... pero...”

Tenia facilitat en clissar les persones, cosa que li va ser molt útil a l’època de Madrid. Ells eren i són els qui més el veneren.

En l’estada a Solsona era el rector de totes les parròquies.

Dèficit en la formació dels capellans: En la tria de professors sense cap criteri pedagògic ni científic. Deia “tot home és bo per ensenyar-ho tot...”. Va tancar la biblioteca del seminari que no es podia visitar.

L’any 1958 va suprimir els aranzels a Mollerussa i a l’any 1960 va mantenir la supressió en contra del Dr. Puigbó.

Bon tracte i bons consells amb els capellans (amb algunes excepcions)

La destrucció de l’HOAC després de la mort d’en Rovirosa, del qual n’era amic i admirador.

3.- El Fòrum té coneixement de l’extorsió feta pel bisbe sobre un capellà del bisbat i decideix recolzar-lo, fer-se’n solidari i publicar l’afer perquè el puguin rebre el major nombre de persones.

4.- Problemàtica dels baptismes  de nens (a partir de 7 anys),  joves i adults: Es considera que la normativa diocesana promulgada és de molt difícil compliment i que a la pràctica comporta problemes més que no pas avantatges.

5.- D’una manera molt espontània surten bastants problemes que afecten al bisbat: davant d’això i amb matisos apareixen dues postures: La del cansament (som vells, no hi ha res a fer, no ens sentim recolzats per molts capellans,  el que necessitem és animar-nos, il·lusionar-nos més que lamentar-nos) i la de l’acció urgent: El mal és tan gran i tant constant que s’ha instaurat el caos, l’amargura i la divisió. S’està atemptant a la comunió diocesana, es realitza un trinxament pastoral monstruós. Es fa servir la norma per sobre de les persones. Tot es polaritza sobre una sola persona. Tota l’economia (A. a l’E.) no està pas primordialment al servei de la pastoral.

6.- S’explica com l’homilia de la Missa Crismal expressa la idea profunda (que és un sofisma) que té el Bisbe. Expressant-ho no pas en paraules textuals sinó per fer-ho més entenedor, el bisbe pensa (i ho ha dit alguna vegada) que els capellans del bisbat no volen treballar, que són gent estranya i que, si el bisbat va malament, és per culpa d’ells.

A partir d’aquí fa servir una tècnica que dóna resultat amb els adolescents: En el procés de la història cada generació ha de superar evolutivament a la generació anterior, per tant vosaltres els joves sou millors, treballeu més i heu de fer avançar el bisbat. ¿Com? Doncs, si els vells s’han antiquat (han anat endarrere)  posant en pràctica el Concili, heu d’avançar cap a l’espiritualitat, la pastoral i la sagramentalització dels anys 50. Per això heu de recolzar totes les accions que enumero en aquesta homilia.

Llavors el sofisma consistiria en dir que per avançar heu d’anar endarrere(!), tot tractant els capellans joves d’adolescents.

7.- Es proposa com a data de la pròxima reunió la del primer dimarts de juliol, dia 3, i fer la fi del curs.