REUNIONS

Crònica de la reunió del dia 5 de juny de 2012

Ens reunim l'11% del clero diocesà, tenint en compte dos membres que estan aquests dies lluny del país i quatre més amb problemes de salut que els hi va impedir d'assistir. Desitgem que tots els malalts es posin bons.

Com és natural, es va parlar del Bisbe, dels acabaments de la Visita Pastoral a la Segarra, de la inquietud del prelat sobre els  programes de ràdio i TV que propaguen la reencarnació, el budisme, el ioga, tai-ki, etc.

Comentem que aquest és un fenomen que brota sota aspectes diferents, que per una banda hi ha cristians que sense perdre la seva fe els ajuda en el seu autodomini, en la pregària, en la seva salut... i no els hi fa pas perdre la seva fe. En canvi a altres que han viscut una fe marginal en la seva vida omplen el buit en altres formes de religiositat (?) que no tenen res a veure amb el cristianisme. En èpoques recents hem tingut onades o modes d'esoterisme, gnosticisme, culte demoníac, astrologia, misses negres, espiritisme...

Resumint: les pràctiques que són tècniques de realització personal, concentració, superació de les tensions, si no esclavitzen sinó que ajuden a una major felicitat i plenitud humana, no es poden pas condemnar en bloc. Si de cas, en la mesura del possible, s'haurien de cristianitzar.

Tampoc els participants del Fòrum no troben encertat ni cristià marginar a professionals que treballen a Càritas, Ensenyament, etc. que, tot i ser bons professionals i complir bé els seus deures, siguin apartats perquè no van a missa o no són creients catòlics. Creiem que el primer que s'ha de demanar per sobre de tot a qualsevol que treballa sota el paraigua de l'Església, és que exerceixi amb eficàcia i encert les seves tasques, prescindint i respectant les seves opcions personals. És allò de l’evangeli: “Hem trobat gent que fa el bé i no és dels nostres i els hem fet callar”.

En segon lloc, cal vetllar i formar perquè el seu treball no estigui al marge ni en contra de l'església, sinó tot el contrari. O sigui que es preferible un bon professional encara que no sigui cristià que un cristià que no sigui un bon professional. Captenir-se així és una evangelització per a aquesta mateixa persona. Seria un contrasentit anar a buscar per convertir-los als allunyats i en canvi allunyéssim als que tenim a prop amb l'excusa que no són cristians militants encara que compleixin perfectament la missió que els hi hem donat.

Sobre el viatge, concert i homenatge a Mn. Miserachs autor, juntament amb Mn. Climent Forner de l'Oratori del Sant Dubte que porta el títol de Noces de Sang, hem lamentat que en tots els cartells de propaganda de l'acte que se celebrarà a Roma, no hi surti ni Ivorra ni el Sant Dubte. Seria possible que es provoqués un engany (involuntari) pel qual algú hi assistís per. veure una altra obra homònima, però de Garcia Lorca.

Es va comentar que els temps eclesiàstics actuals són molt semblants als dels temps dels primers cristians ens els quals hi ha unes pressions molt fortes entre Pau i Pere, amb friccions importants. El mateix Concili de Jerusalem no va acabar d'una manera tan plàcida com la descriu Sant Lluc sinó que la batalla entre les dues concepcions d'església és una batalla que no s’acaba fins a Sant Isidori de Sevilla! Avui la gent pren partit i avui com llavors, la religió oficial estava molt desprestigiada

Un membre del Fòrum manifesta amb èmfasi el que ja ha dit més d'una vegada: que no canviarà, que l'experiència que té de llargs anys amb els allunyats no la vol pas canviar, que dins l’església hi caben totes les opcions. Un altre diu que els dirigents de l'església enyoren aquells temps en què tothom anava a missa fins i tot els menja capellans i remenava totes les cireres.

Un altre va afirmar que cal usar bé les paraules especialment en l'ordre correcte. No és el mateix 'un bon home que un home bo' com tampoc no és el mateix 'nova evangelització que evangelització nova'.

En record de Mn. Huguet es proposa la difusió d'un opuscle del qual n'és autor, titulat "Encara ens hem de confessar?" S'encomana de fer les gestions pertinents.

Abans del retorn a casa es va dmanar a uns quants d’organitzar una excursió de fi de curs per  proposar-la a la resta.