REUNIONS

Crònica de la reunió del dia 2 de setembre de 2008, a Anglesola

Participació: 14% del clero diocesà.

Amb aquesta trobada hem reprès el nou curs. Ha servit en primer lloc de bon començament per repassar i assabentar-nos de moltes coses de la nostra família diocesana que no surten pas al mitjans oficials i oficiosos del bisbat. Estàvem acostumats que les notícies del que ens passava a tots plegats anaven i venien ben sovintejades i amb naturalitat. Era un bon indicador de la qualitat de la nostra família.

Ha estat molt de temps el que hi hem dedicat a aquest apartat. I no sols han sortit notícies dolentes i pessimistes, sinó que també de bones i que donen optimisme.

Entre les que ens fan patir, podríem senyalar sobretot el sistema que s’aplica al bisbat de les parròquies agrupades i parròquies de referència acompanyat del nomenament d’adscrits i el cessament forçat dels jubilats que volen continuar “al peu del canó” que a la pràctica, en el moment actual, no ajuden pas a engrescar els capellans, ni a servir bé els fidels ni a la comunió amb el bisbe, sinó tot lo contrari. No creiem pas que de cap manera que això redundi pas en bé de les ànimes, suprema norma de l’Església. Als fets en remetim. Ens sembla ben bé una deixadesa deixar de resoldre els problemes, sobretot dels pobles petits, i deixar-ho a la “responsabilitat” dels capellans de l’arxiprestat, quan molts d’ells no tenen responsabilitat canònica (per ser “adscrits”) i que amb  l’organigrama sobre el paper de parròquies de referència i agrupades això ja sigui una màquina que tota sola ja farà que tot es resolgui. Si a això hi afegim que a voltes el bisbat no comunica o tarda molt en fer-ho de què el capellà que tenien ja no hi és i que ni els pobles ni els rectors de referència se’ls hi comunica; o, bé que hi ha rectors de referència que expressen fins i tot al bisbe clarament que ells no volen o no poden tenir cap cura dels pobles agrupats, el resultat és que hi ha fidels que no tenen cap indicació de qui és el seu capellà, que en cas de necessitar un servei (casament, bateig, comunió, enterrament) no saben a qui acudir.

Una altra notícia negativa que pot ser una mostra d’actituds generals que creiem equivocades (i n’han sortit d’altres) és el cas de les terres de Farran (La Segarra): Surten ara a subhasta per trobar el millor postor per arrendar-les. I en el cas que no surti ningú, les posaran en venda perquè no quedin ermes.

La (trista) història que ens ha arribar de fonts fidedignes és  aquesta:

El mitger (arrendatari) que hi havia es va jubilar. Ho arrendà un senyor de Farran i “motu propio” apuja el preu de l’arrendament per sobre dels preus que es pagaven a la Segarra. En la vigent legislatura se li ha acabat el contracte. El bisbat va a veure’l i a parlar-hi dient si li interessava arrendar-ho de nou, però que no es pensés que seria al mateix preu, sinó més car. Ell els hi va dir que més car no li interessava, ja que alguns anys hi havia perdut i que en donava el màxim que podia, (per ser veí). Anaren a veure les dos parcel·les de terra: una és d’una hectàrea i l’altra no n’arriba a dues. No es van fiar de la paraula de l’arrendatari i van voler certificar-ho amb el cadastre. Després d’uns dies li arriba el contracte firmat pel bisbat i que ell el firmés i el retornés (amb el preu més elevat). Aquest senyor els hi retorna el contracte sense firmar dient “no interessa” (era per segona vegada).

Conclusions: Sembla clara la qualitat humana (i cristiana) de l’arrendatari. Sembla clar que se sent explotat pel bisbat exigint-li de pagar més del que és just. Sembla clar que ha quedat decebut del bisbat. És evident que aquest és un problema gros per una persona i per el poble de Farran que és molt petit. Segur que si el tracte del bisbat (amb els seus agents) hagués estat de senzillesa, humilitat i diàleg amb aquesta persona, avui no existiria de cap manera aquest problema. ¿Algú se’n farà responsable? ¿Algú canviarà d’actitud davant els béns de l’església i dels fidels que en tenen cura?

Com a cosa positiva ha sortit l’última pastoral de l bisbe sobre LA COMUNITAT .

Es diu que ella ens podria ajudar als sacerdots i al fidels a repensar, la comunitat, conscienciejar-nos de la seva necessitat, i cercar camins per respondre als reptes actuals que es viuen en les nostres parròquies. Alguns dels presents diuen que provaran de seguir aquest camí.

Es comenta en positiu que és una pastoral ben feta amb afirmacions precises, ben estructurada i no massa llarga.

Com a no tan positiu s’afirma que és una pastoral intemporal, que es podria haver fet tant en segle IV, com XXI, com al XXV. Que per tant no té en compte l’impacte de la cultura actual i l’evolució de la societat que fa que en acabar de llegir la pastoral hom es pregunti “i ara què?” i no trobi en ella cap resposta.

També es parla de l’absència de normativa, escrita, publicada i comunicada als electors en els llocs que sabem que hi ha hagut elecció d’arxiprest. En aquest sentit, abans de la votació no s’ha facilitat amb temps cap llista dels electors i elegibles. I en el cas de l’Arxiprestat de la Segarra els electors eren 13 i van haver-hi 15 vots que l’arxiprest va considerar vàlids, fent servir la seva “autoritat” arxiprestal. Tampoc consta que s’hagi derogat la normativa d’aquestes votacions ja que és preceptiva la votació del Consell Arxiprestal de Pastoral. No ens consta (sinó el contrari) que ni en aquesta ni en la passada s’hagués fet. ¿És que les normes només les hem de complir els “súbdits”? ¿És que el Pastor pot saltar-se inpunentment les normes que ell mateix ha decretat i no ha derogat?

Com a cosa “curiosa” i molt significativa, el Fòrum ha visionat un  PowerPoint que el nostre bon amic i participant (quan és per nostres terres), Mn. Joan Bagà, ens ha enviat des de Xile que es titula “Dos ordenaciones”. Amb aquest PowerPoint hem entrat en el “túnel del temps” i hem retrocedit a l’església de 70 anys enrera! ¿És que l’Església “avança” (com els crancs) cap aquí? O com es va dir en un dels nostres fòrums: ”l’Església avança mirant el retrovisor!”. Podeu veure aquest PowerPoint a: http://galeon.com/ondara/ORDENACION.pps

La Confederació de Fòrums de Catalunya de Catalunya va encomanar a Mn. Jesús Huguet de repensar el document sobre les vocacions que van presentar a fi que el fonamentés pastoralment i teològica i suggerís actuacions concretes. Ell ha fet els deures i ens ha llegit el document tal com l’ha redactat i ha merescut la millor nota per part dels assistents. Ara aquest document serà enviat altra vegada a la Confederació de Fòrums per la seva acceptació definitiva i publicació. De moment, per tant, no el publicarem a la nostra web per respecte als canvis possibles que hi introdueixi la Confederació a la seva redacció definitiva. Documents com aquest creiem que són llum i estímul per a les nostres comunitats i per a totes les persones que volen mirar i tirar endavant..

Havent-nos assabentat dels mals que l’últim aiguat ha ocasionat el Riu Ondara, ens sentim solidaris dels patiments i pèrdues que han sofert la gent de la vall d’aquest riu, el nom del qual vam adoptar per al nostre Fòrum.

Amb 15 comensals al dinar, hem anat tocant, més distesament, altres temes prou interessants que, en no haver fet cap anotació, no es posen pas en aquesta acta.

CALENDARI:

Dia 1 d’octubre: CONFEDERACIÓ DE FÒRUMS a Sant Cugat

Dia 7 d’octubre: FÒRUM ONDARA a Torà