REUNIONS

Crònica de la reunió del 4 d'octubre de 2007

Ens reunim el 9% del clero diocesà en una data que no és l’habitual (dijous) i alguns ens han avisat que no podrien venir. La data habitual del dimarts s’ha hagut de canviar per poder assistir a la reunió de la Confederació dels Fòrums de Capellans de Catalunya, que es va celebrar dimarts passat.

NOTÍCIES

Es comença per posar en comú notícies que tots hi aporten, la veritat de les quals no podem certificar al cent per cent i estem disposats a corregir, si ens ho feu avinent; amb molt especial interès sobre els companys sacerdots malalts.

Mn. Ramon Roca ha inaugurat un gran orgue de tubs (alemany) a l’església parroquial de Verdú.

Després de ser promogut bisbe el company i amic dels missioners diocesans a l’Uruguai, Mons. Arturo Fajardo, Roma ha organitzat per a tots els bisbes acabats d’elegir un curset de 20 dies per “ensenyar-los a ser bisbes”. El lloc escollit ha estat la universitat dels LEGIONARIS DE CRIST.

INFORME DE LA CONFEDERACIÓ DE FÒRUMS DE CAPELLANS DE CATALUNYA

Hi van assistir de sis bisbats: Girona, Vic, Solsona i els tres bisbats de l’Arquebisbat de Barcelona que continuen units en el mateix Fòrum d’abans de la divisió.

De l’informe que va fer cada bisbat en ressalta la tònica de grisor, desànim i falta d’horitzons, exceptuant el Bisbat de Sant Feliu amb el seu bisbe Agustí Cortés.

Es va acordar fer una nota, que caldrà ser aprovada per cada un dels Fòrums, amb els següents punts:

- Lamentar la situació general de desànim i grisor en els nostres bisbats.

- Rebutjar, com a contràries a l'esperit de l'Evangeli, les manifestacions i les accions empreses pels bisbes d'Espanya (no els de Catalunya), en especial sobre la COPE, la unitat d'Espanya, la figura del Rei...
 

- Sobre l'assignatura "educació per la ciutadania":

a) afirmar que estem al costat de la CONFER, que són els que l'Església ha posat al camp de  l'educació i que accepten el compliment d'aquesta llei.

b) Dir que en el desplegament d'aquesta llei, els currículums, proves d'avaluació, objectius i procediments els veiem positius, tant que, fins i tot hi ha llibres aprovats pel ministeri editats per EDB (Editorial Don Bosco) que han adaptat completament els seus continguts d'acord amb l'ideari dels col·legis religiosos.

c) Dir que l'afirmació que són els pares els únics responsables de l'educació dels nens sols podria admetre's si la família estés desconnectada de la societat. Per tant també la societat té dret a intervenir en l'educació dels infants, fins i tot contra de la voluntat dels pares, si són víctimes de la violència, si se’ls educa antidemocràticament o si se'ls educa contra l'ecologia o la convivència.

d) Afirmar que seria millor parlar dels drets dels nens més que dels drets dels pares.

MISSA EN LLATÍ

Lamentem alguns corrents actuals que propugnen que al lloc anomenat presbiteri no hi han de fer res els seglars i que en l’Església no han de fer res més que obeir. El Concili Vaticà II promou la participació activa i fructuosa dels fidels en la litúrgia i com diuen ja alguns bisbes, difícilment això s’aconseguirà en la missa en llatí.

Es repassen algunes idees escrites per Mons. Pere Tena que (resumides) diuen que és molt difícil que es produeixin les condicions necessàries, segons el Motu proprio del Papa, per accedir a celebrar una missa en llatí (recomanem la lectura del text íntegre que ha estat publicat a la revista Ecclesia i a Catalunya Cristiana).

Veiem amb simpatia i com una bona solució de futur la proposta de prestigiosos teòlegs holandesos sobre la missa sense prevere.

CAS DE VICFRED

El Fòrum s’interessa per com està l’assumpte de la Parròquia de  Vicfred.

UN CAMÍ ACCESSIBLE (butlletí núm. 4)

Es comença amb la lectura d’un fragment del Papa Benet XVI el 31 d’agost amb els capellans de la diòcesi d’Albano: El Papa exposa els seus límits, ell també es desanima entre el que s’ha de fer i el que realment pot fer... no és capaç de respondre de tot..., entre moltes coses a fer sols en pot fer una... Cal reconèixer els límits, comptar amb els col·laboradors... fer el que puguem, sobretot les coses més necessàries: sagraments, Paraula, signes de l’amor... diàleg, compassió, fe= VERITAT= Jesús.

En la primera pregunta del qüestionari:

Tot i ser el tema de fons, després de la lectura del text, no hem pogut ni acabar de contestar la primera pregunta per la intensa participació dels presents.

Es constata la dificultat de ser pacífics, de tenir actituds de participació i de col·laboració, tot i tenint-ne ganes i de veure-ho teòricament desitjable.

Després de llegir el requadre d’introducció que parteix de la decisió de “deixar de buscar culpables” i de “no perdre més temps intentant canviar el capteniment del govern de la diòcesi”, a la primera pregunta “Fins a quin punt t’identifiques amb la present proposta?”, ens ha semblat que sobretot es referia al primer eix “UN ESTIL DE VIDA”. El primer que ha contestat ha dit que se sentia lluny, que ho troba com a ideal, però que viu més el sentit profètic de denúncia i de lluita sobretot quan creu que es fa mal al poble cristià i sobretot a alguns companys en el sacerdoci.

S’ha dit també que és molt important viure la proposta de cara els fidels: senzillesa, amabilitat, acolliment, bon tracte, donar-los-hi motius d’esperança i de joia, que el tracte amb el capellà o les misses els siguin un motiu cada vegada d’alegria.

Un altre ha dit que ell no ho viu així en carn pròpia ni en els seus companys d’arxiprestat, que si per cas per a ells, com a molt, els culpables són els del Fòrum que creen problemes.

Davant d’aquestes aportacions s’ha dit:

-Que n’hi ha molts, de capellans, descontents sobretot individualment i que col·lectivament la destrucció de l’Ajuda a l’Església i que el bisbe s’identifiqui amb el bisbat -“el bisbat soc jo”- els hi fa molt mal.

-Que el bisbe no és el bisbat perquè si més no el dia que marxi el bisbat continuarà i que fins i tot per aquesta situació actual és vàlid “partir d’una actitud de pobresa, senzillesa i veritat”. Pobresa, perquè no tenim força ni poder; el bisbe i els seus tenen tots els 'trumfos', però que això no està renyit amb la valentia i la fortalesa davant les situacions injustes, des de la CORRESPONSABILITAT, perquè això ens fa molta falta ja que cada u es limita a la seva parcel·la, parròquia o poble i ho fa lo millor que pot i creu que amb això ja compleix el deure.

-Que no tenim força ja que sovint som desqualificats pels de dalt i pels col·laterals. I perquè ens falta la base laica. Aquesta és la nostra pobresa. La senzillesa s’ha d’expressar en la pau, en el no enfadar-nos i en la gratuïtat. La veritat en fer passar sempre la raó pel davant.

- Un altre es preguntava ¿com podem aïllar-nos de la relació bisbe-bisbat?

I... se’ns ha acabat el temps. Continuarà, si Déu vol, a la pròxima reunió que serà el primer dimarts de novembre, dia 6.