REUNIONS

 

 

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 18 DE NOVEMBRE DE 2008

 

Es comenta la gran concurrència i el clima d’estimació del funeral de Mn. Malé, habitual participant del Fòrum. Fins el sermó del bisbe va estar a l’altura. Es constata la consideració i apreci que li professaven els pobles i col·lectius en què havia treballat. Expliquen de Mollerussa que la gent, tant per telèfon com pel carrer, continua manifestant el seu condol.

 

Diu que Mn. Lluís Franca ha estat adscrit a Sidamon i a Mollerussa. Li desitgen una bona estada i un bon treball tant amb els seus fidels com amb els capellans de l’arxiprestat.

 

Algú ha demanat per Mn. Rubinat (antic rector d’Anglesola). Diu que viu a Manresa i que és difícil de trobar-lo, però que diu missa cada dia a l’Hospital de St. Andreu.

 

Es critica l’actitud excloent del bisbe amb aquells capellans que no són de la seva devoció o confiança. Es retreuen alguns casos del passat i del present. És ben recent el seu comportament envers Mn. Jaume i Mn. Eduard, desposseïts del títol de rector, i la seva repulsió injustificada envers el full “Fent Camí”, a pesar de la seva qualitat, i l’acceptació que té entre els poblets de la Segarra i el bé que els fa. També es lamenta el cessament de Josep Àngel Colomés com a delegat de mitjans de comunicació social per motius inconsistents. Des d’aquí li agraïm la seva dedicació, gratuïtat, transparència i disponibilitat.

 

S’acorda publicar un butlletí amb l’anàlisi sobre la “proposta de modificació de l’economia diocesana”, que incorporarà les diverses modificacions i suggeriments que s’hi han fet. No s’està d’acord amb el mètode de consultes adoptat pel bisbe: només a uns quants capellans i uns pocs laics i respostes sota reserva.

 

Un sistema econòmic –el de l’Ajuda a l’Església– que s’havia aprovat en una Assemblea Diocesana”, creiem que només pot ser substituït per una instància equivalent.

 

Una cosa semblant passa amb el canvi del reglament del Consell del Presbiteri, que per reial ordre suprimeix la Comissió Permanent i fixa el Secretari.

 

Segurament que canònicament el bisbe pot fer això i més. Però això no vol dir que tota aquesta manera de procedir no siguin símptomes inequívocs de la liquidació d’aquella Església de la comunió i corresponsabilitat que havia preconitzat el Concili i que havia suscitat tantes esperances.

 

S’ha informat del treball de les comissions pel Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra.

 

Una vegada més es constata el malestar entre capellans i seglars, i no sols entre el membres d’aquest Fòrum. Se suggereixen, una mica de la lleugera, algunes acciones concretes:

-                             - Organitzar una trobada diocesana d’”Adscrits”, festiva i reivindicativa a la vegada, amb la llibertat d’aquells que se senten lliures de drets i obligacions.

-                             - Renunciar a formar part dels consells diocesans, ja que han esdevingut absolutament inútils.

-                             - Fer cas omís de decrets, consignes i nomenaments, mentre no millorin les coses.

 

El temps se’ns ha fet curt i no hem pogut acabar de perfilar les coses i n’hem hagut de deixar d’altres per tractar.

 

S’acorda fer la propera reunió, al lloc habitual, el primer dimarts de desembre, dia 2.