REUNIONS

 

 

Crònica de la reunió del dia 4 de desembre de 2012

 

 

Mentre anem esperant que vagin arribant les persones que normalment assisteixen al Fòrum, anem parlant de diferents coses, d’esdeveniments polítics, d’església, de capellans malalts... En aquests moments hem arribat al 15% del clero diocesà i formalment comença la reunió.

 

Al començar, el secretari, més o menys permanent, ens presenta la dificultat que té per a fer el resum de la reunió actual, degut a la feina que té, i això obliga a buscar-ne un altre d’ocasional per a fer la feina, que li és encarregada. 

 

Es comenta com és de bonic el clima de respecte, d’amistat, de llibertat, d’alegria,...  que es respira en totes les reunions, fins i tot quan n’hi ha que pensen de diferent manera. Tothom parla molt lliurament, sempre s’és escoltat amb tot el respecte, de la mateixa manera que també s’exposen les diferents opinions o matisacions sempre que n'hi hagi. Les frases evangèliques que van sortint entre la conversa, són mesurades i reflexionades sense treure-les mai de context.

 

El segon punt es referí a la recollida dels diferents articles de fons i d’opinió de Mn. Jesús Huguet per tal de donar-los a conèixer tot i sabent el rebuig que tingueren i tindran per part de superiors.

 

El tercer punt és el de reflexió que ja fa temps anem aportant. El d’aquesta reunió fou sobre la pregunta de “Perquè continuo al peu del canó”. Surten els següents punts: Les intuïcions primeres han estat confirmades per la història. La bondat de la gent. En mig de la gent també hi ha la veritat revelada, l’Esperit de Déu també es manifesta a través dels fidels que també són signes del nostre temps. En l'anomenada nova Evangelització, tal com està presentada per alguns jerarques, és dóna molta més importància a la confessió que a la conversió, i això sembla que es faci per a sotmetre les consciències. La fidelitat a Jesús, a les persones, al camí de descoberta, a una obertura que no sabem a on ens portarà, però ens devem al Concili Vaticà II. La missió d’alliberar i no de controlar, de portar pau i no por, alliberar les consciències que són l’última norma d’actuació, està per sobre de la llei. Portar l’alegria de l’Evangeli. Algun laic, referent als capellans joves, ha dit: “Jo amb ells no hi aniré, però amb vosaltres sí.

 

Eren ja les dues de la tarda quan gairebé en comunitat varem anar a dinar a la fonda.