|
El problema de la falta de capellans
Situació Hi ha una manca alarmant de capellans i de vocacions. Qualsevol empresa, en una situació semblant, es declararia al límit de la fallida. Tanmateix, els nostres bisbes no semblen alarmar-se ni prendre mesures importants. Es limiten a promoure iniciatives de pregària o tímides campanyes vocacionals i a algun intent de restauració dels seminaris menors. Però no es preveu cap plantejament a fons. L’explicació podria ser la centralització actual de l’Església que fa que tots els problemes s’hagin de plantejar i solucionar a nivell mundial. Això fa que es pugui dir que el problema no existeix que es peculiar del món occidental, opulent i secularitzat, però que en la resta de països els seminaris estan a vessar. Aquesta centralització a ultrança fa també que tant els bisbats com les grans regions eclesiàstiques, que abans gaudien d’una gran autonomia tant en l’enfocament com en les solucions dels seus problemes, ara es trobin amb les mans lligades. Creiem que les grans decisions a l’Església s’han de prendre en comunió, però no pas amb uniformitat, ja que els problemes tampoc no són els mateixos. Per altra banda caldria demanar-se cap a on avança religiosament el nostre món, quina és la seva tendència.
Causes d’aquesta situació La principal és sens dubte la descristianització del nostre món (Catalunya passa per ser la regió més descristianitzada del món), que obeeix sens dubte a un canvi brutal de la societat que ha arrossegat un trasbalsament de valors que ens ha deixat a tots descol·locats. És notòria la deserció en massa del nostre jovent. Ara bé, sense famílies cristianes, sense comunitats eclesials vigoroses, sense joves creients, és impossible que sorgeixin vocacions. Déu sol comptar amb la mediació humana. Per altra banda, davant d’un canvi tan profund, la figura del capellà no ha sabut, o no se l’ha deixat, evolucionar convenientment, de manera que pugui resultar engrescadora per a un jove d’avui.
Alguns intents de solució a la penúria de capellans - Diversos sistemes d’agrupació de parròquies. - El ministeri laïcal dels agents de pastoral. - Importació de capellans o seminaristes. No creiem que cap d’ells pugui considerar-se satisfactori.
Una proposta de solució Mentre es treballa per a un revifament de la nostra Església i de les nostres comunitats, que és el problema de fons, suggeriríem aquesta solució, que en molts dels seus elements podria ser permanent. De la mateixa manera que hi ha dues classes de jutges, els jutges de pau i els professionals, creiem que hi hauria d’haver la possibilitat de dues classes de capellans, que no vol dir dues categories: els capellans de base i els professionals.
1. Uns capellans en contacte directe amb la comunitat elegits o proposats per la mateixa comunitat i confirmats i ordenats pel bisbe, que tindríem com a missió fonamentals d’exercir de líders de la comunitat i presidir l’eucaristia. Bastaria que tinguessin una bona formació bàsica, com la que solen donar les escoles d’agents de pastoral. 2. En segon lloc, s’hauria de treballar per la formació de capellans mes alliberats, que tinguessin una bona preparació, cada vegada més de caràcter universitari, de maner que, com deia Antoni Puigverd, fossin capaços “de mantenir un pols moral i intel·lectual amb el relativisme contemporani, en la defensa de valors centrals irrenunciable”.
No cal dir com, en aquest cas, el celibat hauria de ser opcional per a tots. Com diu Casaldàliga, el sacerdoci és un ministeri i el celibat un carisma, que no forçosament han d’anar units. I ja fa molts anys que R. Rahner va dir que el dret d’una comunitat a l’eucaristia és molt més important que la qualitat celibatària del ministre. I tant els capellans de base com els professionals haurien de posseir la preparació per a un treball civil que els permetés de guanyar-se dignament la vida. I no diem res de moment del sacerdoci de les dones, que en la cultura actual, esdevindrà tard o d’hora ineludible.
|