REUNIONS

 

 

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 1 DE MARÇ DE 2011

 

 

Amb assistència del 10% del clergat diocesà, va començar puntualment la reunió. Algun dels assistents habituals han justificat la seva absència per raons bàsicament personals.

 

Per altra banda, vam tenir el goig de la participació d’un capellà secularitzat.

 

S’ha llegit un escrit del Fòrum Alzina sobre la falta de capellans, en què denuncien les falses solucions i proposen el retorn a la praxi de les comunitats paulines. L’hem valorat molt positivament, ens hi hem adherit i hem decidit penjar-lo a la nostra web. I, a més, n’hem fet objecte de reflexió a la nostra reunió. Hem examinat i ponderat les tres solucions ressenyades a l’escrit:

 

A) La que dóna la culpa de tot a la secularització, l’hedonisme i el relativisme. La resposta ha estat un reforçament de l’ortodòxia i un retorn a les consignes de Trento i del Vaticà I. I com a gran mitjà, com a solució de tot, l’oració per les vocacions a ser possible, amb l’exposició del Santíssim. Però, si mirem els resultats, sembla ben bé que l’Esperit no escolta les nostres pregàries, no li plauen els nostres plans.

 

B).Una altra solució és la d’agrupació de parròquies, o la de capellans itinerants encarregats de diversos pobles, o la incorporació de diaques o laics que fan la celebració de la paraula, a falta de l’eucaristia. Però és una pobra solució, que només fa que posar pedaços i allargar l’agonia d’aquestes comunitats.

 

C) El Fòrum Alzina s’inclina pel retorn a la praxi de les comunitats o esglésies paulines. Cada comunitat era una veritable església, conscient dels carismes dels seus membres i liderada per ancians. Quan l’apòstol passava, no tenia cap inconvenient a imposar les mans, fent-los preveres, a aquests ancians reconeguts per la comunitat, que mai no era un de sol.

 

Avui dia, sol preocupar molt el fet que tothom vagi a combregar sense confessar-se abans. El fantasma de l’”horrible sacrilegi” ens ha marcat molt. Però, quan sant Pau fa la terrible acusació a la comunitat de Corint, quan els diu que “mengen i beuen la seva pròpia condemnació”, curiosament no es refereix als pecat que solen ser objecte de les nostres manies, sinó al fet que a les seves cenes del Senyor, mentre els rics s’afartaven i s’emborratxaven, els pobres passaven gana.

 

I algú observa que, quan amb tanta insistència es recomana el sagrament de la Penitència, s’hauria de recordar també que la llei de l’Església mana de confessar-se els pecats mortals una vegada l’any. I de pas s’hauria d’aclarir bé que és això que en diem pecat mortal. I no oblidem tampoc que segons la mateixa doctrina de l’Església, el judici decisiu és el de la pròpia consciència. I, si bé cal reconèixer, amb els últims papes, que s’ha perdut en gran part la consciència de pecat, no per això podem prejutjar que la immensa majoria dels mortals estiguin en pecat mortal.

 

Durant la reunió hem rebut amb tristesa la temuda reelecció del cardenal Rouco com a President de la CE, que hem lamentat per la imatge que dóna de l’església espanyola i de l’Església en general.

 

Ens hem interessat per l’estat dels companys malalts, lamentant l’empitjorament d’alguns i alegrant-nos de la millora d’altres.

 

S’acorda la data de la pròxima reunió: primer dimarts d’abril, dia 5.