Assistents: El
15% del clero diocesà.
Comencem, mentre
van arribant els components, per una sessió espontània d’acudits i
continuem aportant experiències i vivències de la Setmana Santa i
Pasqua.
Ens diuen que a
la Molsosa s’hi han confirmat 15 nois/es de 17 a 25 anys amb gran
participació de les parròquies que conformen el municipi; que el
capteniment del bisbe va ser correcte, encara que l’homilia va ser
un xic llarga.
Sobre la Missa
Crismal es comenta que aquest any l’homilia no va semblar estrident
com la de l’any passat, però a causa que majoritàriament els
capellans érem vells acompanyats de la “pussilus grex” de sempre,
hagués estat més en el seu lloc una homilia que deixés de banda els
dons de l’Esperit (intel·ligència, pietat i fortalesa) agafats per
les rames; que fins i tot a algú li va semblar que s’explicaven per
algú en concret, i que hagués estat millor intentar enardir, animar
i encoratjar el ànims davant el pessimisme generalitzat que s’estén,
donades les circumstàncies per les que travessem.
S’ha parlat de
l’última carta pastoral del bisbe inclosa, per duplicat, en tots els
fulls diocesans. S’ha dit el següent:
- la
introducció de cara els pares dels infants: molt bé
- la conclusió que elogia i agraeix
el treball dels catequistes: encara més bé.
- el
cos central:
-
no aporta cap visió crítica de la
problemàtica candent de la catequesi.
-
no se sap de quin catecumenat es parla
- és la pitjor
pastoral que ha fet el bisbe.
-
a alguns dels qui han provat de
llegir-la els hi ha caigut de les mans.
També s’ha
comentat la recent trobada de catequesi amb nens (al Full Diocesà hi
surten fotos).
- no
hi havia bona organització: només un sabia el que s’havia de fer i
així s’anaven fent coses sobre la marxa.
- no
hi va haver integració al territori ni a les característiques
religioses, humanes i culturals del lloc.
- el
clero local va ser tingut molt poc en compte.
Com que ens dol
el tema del sagrament de la penitència en tornem a parlar i ens
“esgarrifem” de les afirmacions taxatives escrites (setmana del 17
al 23 de març de 2008) en un full parroquial del nostre bisbat que
se suposa que hauria d’estar en comunió amb el bisbe, amb els altres
bisbes, el sant pare i amb el Concili Vaticà II, però que està
totalment en descomunió amb els capellans de l’arxiprestat i amb la
majoria del bisbat. Creiem que aquest escrit és desorientador pels
fidels donades les circumstàncies d’espai i de temps en què han
estat publicades. Us oferim el text íntegre, si no hi ha error o
omissió:
“Pensament de G. K. Chesterton.-
“Quan la
gent em pregunta: “Per què ha ingressat vostè en l’Església
de Roma?”, la primera resposta (essencial, encara que en part
resulta eclíptica) és: “per alliberar-me dels meus pecats, doncs no
existeix cap altre sistema religiós que faci, realment, desaparèixer
els pecats de les persones”(Ortodòxia, vol
I, p. 33)
El senyor Bisbe Jaume, en comunió amb
els altres bisbes i el sant Pare ens recordava en la carta dirigida
a tots els rectors, que cap rector podia donar cap absolució
col·lectiva sense afectar a la seva validesa. Allí concretava la
manera de realitzar-la: al final ha d’acabar l’acte comunitari o
individual així: amb confessió individual dels pecats i amb
absolució individual i més, en especial, els greus. Les altres
fórmules, si no es donen les condicions excepcionals, no es poden
realitzar.
La manera correcta es recolza en
el Concili de Trento, cànon 7 de la sessió XIV. I quedà per sempre
fixada com a dret diví, això vol dir que cap St. Pare, ni
bisbe, ni mossèn, per intel·ligent o original que sigui, ho pot
canviar mai. És més, quan es declara quelcom de “dret diví”, vol dir
que és intocable ara i per sempre.”
S’acorda publicar a la Web Ondara (http://ondara.galeon.com)
en la secció que porta el títol “llums i ombres” (o bé amb un altre
títol) les coses concretes que veiem positives i les que hi estem en
desacord del nostre bisbat.
Com que el temps s’acabava, de moment
han sortit aquestes:
-Denunciem la intromissió i
ingerència en assumptes de les parròquies per part de la Secretaria
General del Bisbat, d’esquena i, a vegades, en contra de les
decisions dels senyors rectors, que són els qui tenen encomanada la
cura d’ànimes i són els representats jurídics de la seva parròquia.
Aquesta actitud és contrària al Dret, suposa una falta de respecte a
les persones, denota un autoritarisme inacceptable i provoca
inseguretat jurídica en els rectors.
- No estem d’acord amb el títol que
es dóna a les classes que es fan a Cervera com a “Escola de
Teologia” quan el que s’hauria de dir és “Escola del Catecisme de
l’Església Catòlica”, i això pel temari, els professors i la
metodologia.
- Denunciem el perllongament
incomprensible de les actuacions del bisbat en l’afer de Vicfred que
fa molt mal als fidels, al capellà i a la mateixa imatge de la
nostra Església Diocesana.
- Denunciem la ingerència durant dos
anys per part del Bisbat en l’economia arxiprestal de la Segarra ja
que és portada directament des de la Cúria i no es veu que s’hi posi
cap solució, malgrat que hi ha capellans de l’arxiprestat capaços i
voluntaris per portar-la, havent-ne parlat i acordat en reunions
arxiprestals.
-Denunciem que es “fabriquin” i
s’apliquin cada vegada més, lleis i normes noves que no són
publicades.
Finalment es prega a un membre del
Fòrum que prepari un document de principis que siguin bàsics pels
fidels cristians i en especial per a la caritat pastoral dels
capellans.
Propera reunió a Torà e dia 6 de
maig.