REUNIONS

 

 CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 10 D'ABRIL DE 2012

Amb el 12% del clero diocesà, hem començat puntualment la nostra trobada.

Ha estat una sessió, la primera, sense Mn. Jesús Huguet i el seu record ha estat molt present en l'ànim dels participants. 

El primer tema ha estat la missa crismal on s'ha constatat la bona assistència dels capellans (uns 70). Desitjaríem que tots els celebrants tinguéssim lloc al presbiteri de la Catedral. Anys enrere, tot i ser-ne molts més, hi cabíem. Creiem que encara que ambivalent, els aspectes positius superen els negatius.

S'ha comentat el sermó sobre el qual alguns no s'hi han vist amb dret a opinar sense llegir el seu contingut fins quan es publiqui, altres han donat les seves impressions que van des de veure al nostra Pastor deprimit a causa que els seus projectes i proposicions són criticades i no seguides ni pel poble ni per la majoria dels capellans.

Sembla que va confessar que no veu com un capellà pot complir les seves promeses i obeir l'Església, si no està amb el bisbe i també li dol quan la gent no recolza, com es veu, amb el número de misses, les exèquies, amb els mestres, amb un seguit de propostes no correspostes. Reconeixia que fracassava, que se sentia, com Jesús, màrtir i incomprès i que tiraria endavant amb el seu pla encara que només el segueixin uns pocs.

Creiem nosaltres, seguint la conversa, que l'Església, a l'igual que Jesús, proposa, no imposa. Ens dol que l'església vulgui que la comunió sigui una unitat de pensament total, amb una sola teologia d'extrema dreta.

Ens dolen en l'ànima les recents crítiques i condemnes als teòlegs, sense fonament, sense arguments i sense entendre realment els seus enunciats i doctrina. Ens sembla que no han llegit seriosament els teòlegs que condemnen. Amb els seus prejudicis jutgen als teòlegs.

S'ha comentat la xerrada del capellà del bisbat de Terrassa el dia de la Missa Crismal, en la qual va afirmar que "ara la gràcia més gran del nostre segle fou el concili", "la nova evangelització és fruit del Concili Vaticà II" , "que tot el Concili està resumit i condensat en el Catecisme de l'Església Catòlica" (¿És un acudit?) "L'any de la fe és un fruit esplèndid del Vaticà II".

Amb aquest sistema veiem que agafen les paraules per tombar el seu sentit i lligar-les amb el que ells volen. Ho veiem com una actitud innoble, o si no veurien clar que no es poden presentar en públic. Maltracten l'espiritualitat, la teologia, la pastoral i les persones. La noblesa és el primer que s'ha d'exigir.

Avui constatem l'actitud de què la veritat la tenen ells; els demés estem equivocats.

Creiem que és humà i bo ser capaços de dubtar, perquè la seguretat ells l'adquireixen buscant una única font: la del magisteri. La veritat la tenen ells, els demés estem equivocats. Pitjor, som dolents i fem mal. I, per això, ens fa mal la seguretat amb què parla el Bisbe.

Creiem que al mirar l'església de Jesús hem de mirar l'evangeli, més que no pas la Cúria, que segons nombroses veus afirmen que és la qui mana (per sobre, en contra o al marge del Papa). La manera amb què la Cúria fa bisbes amb fidelitat al pensament únic.

El més trist és que no sapiguem quin és el dret fonamental: L'evangeli o el Dret Canònic. El més antievangèlic és l'exercici del poder. En canvi el Dret Canònic es fonamenta i fonamenta el poder. Mai l'Església havia pretès tenir tant de poder. I també en la pràctica es laminen tots els drets que tenen els que no són la jerarquia.

No cal dir que avui el que prima és el dret canònic.

Sense donar-se'n compte, cauen en el darwinisme segons els qual en la natura el que predomina es el més fort. Perquè l’església continuï -segons això-, cal que tingui com més poder millor i així, gràcies a això, ha sobreviscut al llarg dels segles.

En canvi  l'evangeli és "antidarvinista": ens els petits, ens els pobres, ens els que són els rebuig de la societat, en els últims i ens els servidors és on hi ha Jesús i els seus seguidors i el Regne de Déu

Essent la primera reunió després de la mort de Mn. Jesús Huguet, és natural que haguem destinat una part de la nostra trobada a comentar el seu traspàs.

L’últim bisbe l'havia marginat reduint-lo al silenci. Prohibien les seves tesis i publicacions evidentment pel que deien fins al punt que ja les prohibien perquè eren seves. Han ignorat totes les nombroses peticions de rehabilitació efectuades en privat i en públic, per tota mena de persones i estaments. Havien dit que "era el capellà que havia fet més mal que ningú". Si el perdó és condició necessària perquè el Pare perdoni les nostres ofenses cal que sigui "...així com nosaltres perdonem...", “Quan presentis la teva ofrena, si et recordes que tens un germà ofès, deixa la teva ofrena i ves cal primer a demanar  perdó al teu germà”.

El funeral va fer palès el gran ascendent que tenia amb molta gent. Famílies dels malalts que visitava deien que havia fet més bé, quan venia, que el metge.

Trobem positiu que, segons informacions, l'homilia de Mn. Jordi Orobitg fos feta amb tota llibertat i sense cap censura. També trobem valent, positiu i consolador el seu contingut.

Ens agradaria dir que és millor arriscar-se, donant llibertat, que evitar, de totes totes, les iniciatives que sorgeixen sense el paraigües de la jerarquia. Ens sembla que, en el pitjor dels casos, dels errors s'aprenen lliçons millor que dels èxits. 

Es parla del llegat espiritual, intel·lectual i patriòtic que ens deixa Mn. Huguet, perquè no es perdi.

Es comenta la malaltia de Mn. Urbici Santamaria i de la seva hospitalització a Berga durant, de moment, dos mesos amb les seves dues germanes.

ALTRES QÜESTIONS DE PASSADA:

* Obrir el Fòrum a altra gent ¿seglars? ¿capellans secularitzats? ¿fer un altre fòrum o assemblea amb seglars que han quedat a la vorera?

* Muntar unes xerrades, reunions, conferències... que donin una visió pluralista del món, de la teologia, de la persona, de la moral, de l’Escriptura, de la pietat...

* Tenir especial cura dels funerals com a ocasió d'evangelització de persones que difícilment s'hi pugui accedir d'altra manera.

* Les celebracions de setmana santa cal modificar-les/escurçar-les perquè donin més fruit per l'idiosincràsia de la gent actual.

* Obrar en la parròquia el que creus que en consciència cal fer.

* Reprendre la reflexió iniciada, fa ja unes sessions, sobre maneres positives d'actuar pastoralment que ens han aportat o esperem que aportin optimisme i energies per la nostra tasca cristiana i sacerdotal

Proposem la data de la pròxima reunió per al dia 8 de maig