REUNIONS

 

TORÀ 6 DE JUNY DE 2006

 

Es comença, mentre van arribant els assistents, pel número 666 i el seu origen en l’Apocalipsi que és el nombre del nom de la Bèstia segons la Càbala.

 

Assistents: el 7% del clergat diocesà

El comentari va derivant cap a l’estrena de la pel·lícula i el llibre del Codi da Vinci, amb l’argument de com en l’Església des de Sant Pius V existeix una societat secreta executiva que en l’anonimat i per mètodes gens evangèlics eliminen física o moralment els que creuen que són adversaris de l’Església catòlica. El nom d’aquesta societat és SODALITIUM PIANUM. un dels últims caps coneguts fou el cardenal Merry del Val en temps de S. Pius X. Tingué les hores baixes en el Concili Vaticà II i segurament va ser el braç executor de les morts lligades a la Lògia 2 i al banc de les Obres de la religió. Ha funcionat com una màfia, com una policia secreta.

 

El tema estrella per la seva intensitat i duració fou una carta escrita, firmada i enviada pel Xavier Novell _canceller-secretari_ a tota una colla de seglars de les nostres parròquies del bisbat datada el dia 9 de desembre de 2005.

Se sabia de l’existència d’aquesta carta, però cap capellà conegut la tenia. Aquesta vegada se’ns va facilitar una fotocopia i la vam llegir i comentar.

La publiquem sencera: -cliqueu aquí-.

Heus ací un extracte: Carta  per a Ajuda Econòmica:

...tenim el deure de mantenir les activitats de l’Església amb... ajuda econòmica...Les aportacions que fem són ocasionals i poc generoses...

El bisbat promou... una campanya de subscripcions bancàries, titulada “col·labora”....

...La butlleta d’aquesta campanya...anuncia ...les grans accions pastorals de l’església. Jo vull recordar-vos, més en concret... activitats que... duu a terme... el Sr. Bisbe...les... delegacions... o la secretaria general...: publicació i difusió de les cartes pastorals..., Torneu de la Part de Déu; l’escola de catequistes; l’Escola d’Agents de Pastoral; els cursos, les trobades de confirmació i els pelegrinatges de joves; les Catecolònies; la promoció del diaconat permanent; l’atenció als seminaristes; els cursos, les sortides vocacionals i la promoció de les vocacions; l’organització de recessos i exercicis per a laics; l’any de l’Eucaristia; la promoció i acompanyament de grups de famílies; el pelegrinatge a Terra Santa; els encontres del Sr. Bisbe amb laics.

...Us demano que... ompliu aquesta butlleta, indicant com a destinatari el Bisbat de Solsona...

...els donatius a l’Església desgraven….

Solsona, 9 de desembre de 2005

 

Comentaris de gran indignació:

-Tal com vam escriure a la Conferència Episcopal Espanyola dient-los-hi que no en volíem formar part, tampoc no volem ser de  d’aquesta forma d’ església.

- L’autor d’aquesta carta cal que dimiteixi.

- És una carta imprudent

- És una carta que ignora  l’esperit de la nostra  l’Ajuda a l’Església. Nomena actuacions que es mantenen econòmicament per si soles, indueix a l’engany i és un lladrocini.

-No estic conforme ni en el fons ni en la forma:

-No va dirigida a tothom

-És per potenciar accions concretes, no pas tota l’obra del bisbat

((((-No està en l’esperit de la nostra ajuda a l’església)))

-Això demana una rectificació o un canvi de persona, o be nosaltres ens haurem de confederar i fer el nostre sistema.

-A partir d’aquí el 45% es converteix en un impost (revolucionari), molt gros i  sense cap contraprestació.

Tot s’ho fan el Bisbe i el Novell. Els altres no comptem per res

......

S’acorda penjar aquesta carta a la web amb una introducció

 

 

Es parla del malestar de la Junta Diocesana de Càritas

 

 

Reflexió sobre el tema principal del Consell del Presbiteri del dia 12-6-6 que és la Pastoral pre-matrimonial:

De cara al pròxim Consell del Presbiteri, els consellers assistents proposen al Fòrum una reflexió, comentari i propostes per a fer criteri de cara a la reunió.
El tema de fons és la pastoral pre-matrimonial a partir d’un extens escrit que dóna base per una sèrie de qüestions que seran discutides i/o votades al C.P.

Surten molts comentaris:

*Es positiu que la delegació vegi les contradiccions que hi ha: hem de replantejar-nos sempre aquesta punta de llança de la pastoral que és exponent d'un món que canvia molt i molt de pressa.

S’equivoquen quan proposen  el remei. La conseqüència, en lloc de l’adoctrinament sectari, buscant seguretats és la de proposar de fer, per exemple, un llibre blanc on tothom pugui aportar suggeriments, dels quals puguin sortir diferents maneres d’afrontar el problema.

*La delegació s'equivoca quan volen donar fórmules d'adoctrinament i espiritualisme

*Una prèvia: El capellà que rep el consentiment dels nuvis no és sols un representant de l'Església i el testimoni oficial de la celebració del sagrament, sinó que també és (per a mi per desgràcia) l'autoritat de l'Estat responsable en tots els aspectes civils del matrimoni. En aquest sentit res no és aliè a la deguda formació prematrimonial: sexualitat, diàleg, qüestions jurídiques, mèdiques, socials. Si l'església va assumir, sense queixar-se, aquesta autoritat i responsabilitat, no se'n pot desentendre en nom d'una catequesi monocolor sobre Jesucrist. Ella (el capellà) garanteix en lo possible que l'acte civil que autoritza té les necessàries garanties que la societat pot esperar d'uns que no sols es professen cristians sinó que indestriablement actuen civilment i amb importants conseqüències per la societat.

*Es valoren els contactes (esporàdics i a voltes amb el capellà sol) que la delegació ha tingut des del seu nomenament amb els que fan els cursets/xerrades/encontres prematrimonials. Si haguessin estat més freqüents i sobretot més profunds i extensos segurament s'haurien adonat que al llarg i ample del bisbat la pràctica ha fet evolucionar molt la formació prematrimonial i que moltes de les coses que proposen assolir en el futur, ja s’estan realitzant de fa bastant temps. En moltes apreciacions tenim la impressió que no parlen de la formació prematrimonial que es fa al nostre bisbat.   Han preguntat als que fa anys han fet i fan cursets? No ens consta; més aviat al contrari

 

*És l’ocasió per donar pistes perquè la gent pensi. I, quan surti, pugui tenir una visió positiva de l’església.

 

*L’objectiu primordial és la convivència de parella i que vegin l’Església com una institució oberta al seu servei de parella.

 

 

 

Un capellà del bisbat de Sant Feliu, de Vilafranca del Panadés, té una web furibunda contra l’article primer de l’estatut.

 

 

Es comunica, encara no ha estat publicat, que el responsables de  Bens Immobles són a la seva zona: Besora, Cots i Illa.

 

 

Es comenta la frase  que va dir el Papa a Auswitch sobre el silenci de Déu que aquests dies se’n parla molt.

 

 

Es recomana el llibre “TERTÚLIA  DE CAPELLANS”  autorS: Enric Canet, Jaume reixach i Francesc Romeu (converses sobre el paper de l’Església, avui) – carta blanca Viena edicions. Llibre que toca amb profunditat i amenitat els temes i preguntes que es fan i ens fan la gent avui.

 

PROPERA REUNIÓ: 4 DE JULIOL DE 2006

 ----------------------------------------------------