REUNIONS |
TORÀ 6 DE JUNY DE 2006 Es
comença, mentre van arribant els assistents, pel número 666 i el seu origen
en l’Apocalipsi que és el nombre del nom de la Bèstia segons la Càbala. Assistents:
el 7% del clergat diocesà El
comentari va derivant cap a l’estrena de la pel·lícula i el
llibre del Codi da Vinci, amb l’argument de com en l’Església des de Sant
Pius V existeix una societat secreta executiva que en l’anonimat i per
mètodes gens evangèlics eliminen física o moralment els que creuen que són
adversaris de l’Església catòlica. El nom d’aquesta societat és SODALITIUM
PIANUM. un dels últims caps coneguts fou el cardenal Merry del Val en temps
de S. Pius X. Tingué les hores baixes en el Concili Vaticà II i segurament va
ser el braç executor de les morts lligades a la Lògia 2 i al banc de les
Obres de la religió. Ha funcionat com una màfia, com una policia secreta. El
tema estrella per la seva intensitat i duració fou una carta escrita, firmada
i enviada pel Xavier Novell _canceller-secretari_ a tota una colla de
seglars de les nostres parròquies del bisbat datada el dia 9 de desembre de
2005. Se
sabia de l’existència d’aquesta carta, però cap capellà conegut la tenia.
Aquesta vegada se’ns va facilitar una fotocopia i la vam llegir i comentar. La publiquem sencera: -cliqueu aquí-. Heus
ací un extracte: Carta per a Ajuda
Econòmica: ...tenim el deure de mantenir les activitats de l’Església
amb... ajuda econòmica...Les aportacions que fem són ocasionals i poc
generoses... El bisbat promou... una campanya de subscripcions
bancàries, titulada “col·labora”.... ...La butlleta d’aquesta campanya...anuncia ...les
grans accions pastorals de l’església. Jo vull recordar-vos, més en
concret... activitats que... duu a terme... el Sr. Bisbe...les...
delegacions... o la secretaria general...: publicació i difusió de les cartes
pastorals..., Torneu de la Part de Déu; l’escola de catequistes; l’Escola
d’Agents de Pastoral; els cursos, les trobades de confirmació i els
pelegrinatges de joves; les Catecolònies; la promoció del diaconat permanent;
l’atenció als seminaristes; els cursos, les sortides vocacionals i la
promoció de les vocacions; l’organització de recessos i exercicis per a
laics; l’any de l’Eucaristia; la promoció i acompanyament de grups de
famílies; el pelegrinatge a Terra Santa; els encontres del Sr. Bisbe amb
laics. ...Us demano que... ompliu aquesta butlleta, indicant
com a destinatari el Bisbat de Solsona... ...els donatius a l’Església desgraven…. Solsona, 9 de desembre de 2005 Comentaris de gran indignació: -Tal
com vam escriure a la Conferència Episcopal Espanyola dient-los-hi que no en
volíem formar part, tampoc no volem ser de
d’aquesta forma d’ església. -
L’autor d’aquesta carta cal que dimiteixi. - És
una carta imprudent - És
una carta que ignora l’esperit
de la nostra l’Ajuda a
l’Església. Nomena actuacions que es mantenen econòmicament per si soles,
indueix a l’engany i és un lladrocini. -No
estic conforme ni en el fons ni en la forma: -No
va dirigida a tothom -És
per potenciar accions concretes, no pas tota l’obra del bisbat ((((-No
està en l’esperit de la nostra ajuda a l’església))) -Això
demana una rectificació o un canvi de persona, o be nosaltres ens haurem de
confederar i fer el nostre sistema. -A partir
d’aquí el 45% es converteix en un impost (revolucionari), molt
gros i sense cap
contraprestació. Tot
s’ho fan el Bisbe i el Novell. Els altres no comptem per res ...... S’acorda penjar aquesta carta a la web amb una
introducció Es parla del malestar de la Junta Diocesana de Càritas Reflexió
sobre el tema principal del Consell del Presbiteri del dia 12-6-6 que és la
Pastoral pre-matrimonial: De cara al pròxim Consell del Presbiteri, els
consellers assistents proposen al Fòrum una reflexió, comentari i propostes
per a fer criteri de cara a la reunió. Surten molts comentaris: *Es positiu que la delegació vegi les contradiccions
que hi ha: hem de replantejar-nos sempre aquesta punta de llança de la
pastoral que és exponent d'un món que canvia molt i molt de pressa. S’equivoquen quan proposen el remei. La conseqüència, en lloc de
l’adoctrinament sectari, buscant seguretats és la de proposar de fer, per
exemple, un llibre blanc on tothom pugui aportar suggeriments, dels quals puguin
sortir diferents maneres d’afrontar el problema. *La delegació s'equivoca quan volen donar fórmules
d'adoctrinament i espiritualisme *Una prèvia: El capellà que rep el consentiment dels
nuvis no és sols un representant de l'Església i el testimoni oficial de la
celebració del sagrament, sinó que també és (per a mi per desgràcia)
l'autoritat de l'Estat responsable en tots els aspectes civils del matrimoni.
En aquest sentit res no és aliè a la deguda formació prematrimonial:
sexualitat, diàleg, qüestions jurídiques, mèdiques, socials. Si l'església va
assumir, sense queixar-se, aquesta autoritat i responsabilitat, no se'n pot
desentendre en nom d'una catequesi monocolor sobre Jesucrist. Ella (el
capellà) garanteix en lo possible que l'acte civil que autoritza té les necessàries
garanties que la societat pot esperar d'uns que no sols es professen
cristians sinó que indestriablement actuen civilment i amb importants
conseqüències per la societat. *Es valoren els contactes
(esporàdics i a voltes amb el capellà sol) que la delegació ha tingut des del
seu nomenament amb els que fan els cursets/xerrades/encontres
prematrimonials. Si haguessin estat més freqüents i sobretot més profunds i
extensos segurament s'haurien adonat que al llarg i ample del bisbat la
pràctica ha fet evolucionar molt la formació prematrimonial i que moltes de
les coses que proposen assolir en el futur, ja s’estan realitzant de fa
bastant temps. En moltes apreciacions tenim la impressió que no parlen de la
formació prematrimonial que es fa al nostre bisbat. Han preguntat als que fa anys han fet i
fan cursets? No ens consta; més aviat al contrari *És l’ocasió per donar pistes perquè
la gent pensi. I, quan surti, pugui tenir una visió positiva de l’església. *L’objectiu primordial és la
convivència de parella i que vegin l’Església com una institució oberta al
seu servei de parella. Un
capellà del bisbat de Sant Feliu, de Vilafranca del Panadés, té una web
furibunda contra l’article primer de l’estatut. Es comunica, encara no ha estat publicat, que el responsables
de Bens Immobles són a la seva zona:
Besora, Cots i Illa. Es
comenta la frase que va dir el Papa a
Auswitch sobre el silenci de Déu que aquests dies se’n parla molt. Es
recomana el llibre “TERTÚLIA DE CAPELLANS” autorS: Enric Canet, Jaume reixach i
Francesc Romeu (converses sobre el paper de l’Església, avui) – carta blanca
Viena edicions. Llibre que toca amb profunditat i amenitat els temes i
preguntes que es fan i ens fan la gent avui. PROPERA REUNIÓ: 4 DE
JULIOL DE 2006 ---------------------------------------------------- |
|