REUNIONS

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 7 DE JUNY DE 2011

Amb l’assistència del 17% del clero diocesà hem celebrat la cloenda del curs 2010-2011 el dia 7 de juny de 2011.

En un clima distès, com a amics que som, hem anat repassant l’actualitat del nostre bisbat, de Catalunya, d’Espanya i del món. Hem anat saltant d’un tema l’altre, reincidint de tant en tant en un dels temes que ja havíem deixat enrere per tractar-ne un altre.

Sobre el moviment d’INDIGNATS, tot i les ombres i certs aspectes que també ens disgusten, afirmem que els cristians, la jerarquia, la societat i els polítics l’hem de tenir en compte, hi hem de reflexionar, hi hem de donar una o moltes respostes si més no perquè els “indignats” no sols estan “enfadats” sinó sobretot perquè la realitat és que molts estan “indignats” en sentit etimològic “sense dignitat”, “desnonats”. El munt de parats és esgarrifós. La gran quantitat de joves que previsiblement no trobaran feina en tota sa vida. Hi ha una diferència substancial entre els joves d’avui i la joventut dels nostres pares o avis: Ells sí que trobaven feina, encara que molt mal pagada. Ara no. Ens sembla que a la majoria dels nostres bisbes (no tots) no els preocupa el problema social. L’aspecte social, no el veuen. Estan preocupats en la nova evangelització, en l’espiritualitat i en la santedat del nostre poble. El Fòrum comparteix el problema de fons, encara que lògicament hi ha aspectes que no ens agraden. La situació actual és de immoralitat.

Al nostre bisbat hem perdut una eina que seria un far i un exemple enmig de la situació actual en què es busca un nou ordre: és l’Ajuda a l’Església, que el seu esperit era de germanor, tot era de tots, tots ajudàvem a tots, hi havia una comunicació de béns... Ara podríem dir: “Mireu un exemple de com podria funcionar el món. Mireu com els cristians s’estimen i s’ajuden. Quina meravella!”. A mesura que anava avançant la destrucció de l’A.E. ja vam anant denunciant-ho en una colla de documents, que no van servir pas perquè hi hagués una rectificació. Hem passat de fiar-nos de les persones a controlar-les. Hem passat de la Pro-vidència a la Pre-vidència, a la manera del sistema econòmic mundial. Hem caigut de quatre potes en l’economia neo-lliberal.

Sobre la “Nova Evangelització” i en concret sobre els “Lineamenta”, s’ha dit que en la introducció s’hi afirma que el problema de l’Església actual és el mateix que tenia a mitjans del segle XVI: divisió dels cristians, descrèdit de la institució eclesiàstica, allunyament del poble... Llavors davant d’aquest problema van trobar una solució: El Concili de Trento. Doncs, -continua dient- ara hem de fer el mateix: tornar al Concili de Trento.

Aquesta introducció ha desanimat de continuar en l’extens text del document “Lineamenta” als qui l’han agafat amb un ànim positiu: El problema que té l’Església avui no és, ni de bon tros, el mateix; la societat és molt diferent, el canvi social que ha sofert el nostre món supera immensament tots els canvis junts que ha fet tota la història de la humanitat. És com si (argumentant “ad hominem”) diguéssim que en l’última pesta que va sofrir la nostra terra la gent van buscar la solució del problema invocant a Sant Roc, Sant Sebastià, etc., fent un vot de poble. Si ara hi tornés a haver-hi la pesta, creieu que la solució seria la de tornar a fer un vot de poble? També s’ha dit que el concili de Trento va tardar segles en aplicar-se, fins arribat el segle XX. I que del fracàs d’aquell concili i per trobar remei als mals actuals, calia fer un “aggiornamento” i així es va convocar el Concili Vaticà II. També es va dir que aquesta era la doctrina més important de tots els documents de l’Església per ser un Concili i per ser l’últim celebrat.

Hom té la impressió que el que s’anomena “Nova Evangelització” vol dir “tornar, de nou, a l’evangelització d’abans”. Maldem per una EVANGELITZACIÓ NOVA, que empri paraules i signes d’avui, que tingui en compte els valors que té la nova societat, que no es presenti ni actuï com a secta ni amb esperit sectari i que estimi i respecti la gent tal com ha estat afaiçonada per la societat moderna, partint de les llavors de gràcia que hi ha, anunciar-hi la Bona Nova de Jesús, no abans ni en contra ni tan sols al marge.

Sobre que el llenguatge que fem servir, no és neutre, s’ha comentat un article del jesuïta Víctor Codina titulat ¿QUÉ SUCEDERÍA SI EN VEZ DE DECIR ….? En ell fa propostes de canviar aquestes expressions: “Déu Pare, Jesús es vertader Déu i vertader home, espiritualitat, Maria, Església Jeràrquica, Summe Pontífex, eucaristia, laics, sacerdots, els pobres, dominar i explotar la terra, homes, etc. per altres expressions com ara: Jesús és el Hijo de Dios, Espíritu Santo, María de Nazaret, Iglesia Apostólica, Obispo de Roma sucesor de Pedro, Cena del Señor, bautizados, servidores de la comunidad, rostros concretos de pobreza, cuidar y respetar la casa común, mujeres y hombres.... Aquest article es pot trobar a: http://www.patrociniodemaria.com/

Sobre la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, ens causa i és motiu d’escàndol en especial per la gent (moltíssima) que s’ho passa molt malament per la crisi, per l’egolatria del Rouco i perquè, tot i els esforços lloables, creiem que serà un “foc d’encenalls”.

Sobre el Bisbat hi veiem una sola línia on tota obertura és vedada; per les conferències es busca el més carca i sobre les jornades es contracta els més conservadors. El Fòrum creu que en primer lloc el bisbe ha de ser el bisbe de tots, en segon lloc cal respectar –i afavorir– el pluralisme en la diòcesi (resolució del C. P. Tarraconense) i que el pluralisme és una font de riquesa, diàleg i participació. Així s’evita l’esperit (o l’aparença) de secta, més encara si es fan servir –com sembla– mètodes de captació i de control semblants als de les sectes.

Sobre el problema de la religió a l’escola, a partir de la conferència del bisbe Munilla, s’ha dit de l’equivocació d’imposar per un concordat l’ensenyament de la religió i moral catòlica a l’escola pública, finançada per tots (creients i no creients), controlat en els continguts i el nomenament dels professors pels bisbes. No estem d’acord en què la gran davallada d’alumnes que fa perillar l’ensenyament religiós sigui a causa del “laïcisme agressiu” perquè ja des del principi es preveia –i els fets ho han anat confirmant– aquesta ensulsiada que –diu– ha arribat a una situació límit. Hi ha documents, intervencions al Consell del Presbiteri que ja alertaven del que passaria. La Jerarquia té por de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat, que són valors profundament cristians, a voltes condemnats per l’Església i a voltes resistint-se a admetre’ls. Hem passat de fiar-nos de les persones a controlar-les.

També hem manifestat la nostra solidaritat amb Mn. Jesús Huguet que, tot i la seva trajectòria teològica i pastoral, és objecte de marginació personal i sacerdotal per part del bisbat.

Hem comentat les notícies nostres: hem parlat dels capellans malalts i ens hi hem solidaritzat. Hem comentat la promoció al nostre bisbat d’un ninot de peluix que representa el nen Jesús amb la finalitat, diuen, que els nenets petits s’adormin abraçats amb Jesús. Ens hem referit a la mort i l'enterrament de Mn. Martí Amagat, del Fòrum Alsina del Bisbat de Girona, que com a persona i com a capellà era de molta vàlua i es feia admirar i estimar, al Cel sigui.

S’acordà, finalment de trobar-nos altra vegada a començament del curs que ve.