REUNIONS

 

 

Crònica de la reunió del dia 2 d'octubre de 2012

 

 

Ens reunim el 13% del clergat diocesà. Tot just començar, recordem Mn. Jesús Huguet, com havia donat qualitat al nostre Fòrum amb la seva saviesa, memòria, cultura, finor preparant escrits que després posava a discussió als membres del Fòrum, corregint, ampliant i donant unitat d’estil a la redacció de les actes. Arran d’això, surten dues idees en principi divergents, però que creiem complementàries: en primer lloc que ja és hora que deixem el dol per la seva mort, que ell era ell -amb moltes qualitats- i ara som nosaltres amb les qualitats de cada ú que si les activem i les posem en comú, ell (l’Huguet) ens felicitarà des del cel. L’altra idea neix de la fe en la resurrecció que ens permet creure que Mn. Jesús està ben present en les nostres reunions i que som hereus i participants del seu esperit; que continua essent, misteriosament, present i actuant en les nostres reunions (i en totes les accions dels qui malden perquè la seva memòria no es perdi). En aquest sentit s’ha posat a la consideració i a la col·laboració del Fòrum i d’altres persones preservar el llegat molt gran i extens de Mn. Huguet. També ens han explicat les propostes per digitalitzar tots els seus escrits i així poder-los oferir a tothom qui hi estigui interessat, com per exemple si algú vol fer una tesi sobre Mn. Huguet. També ens han fet saber el camí que s’està fent per  publicar en petits formats el pensament de Mn. Huguet a través dels seus articles i escrits.

 

Es porta a consideració el treball de la reunió anterior on es va tractar la primera pregunta de les tres que havíem decidit de tractar en les primeres reunions d’aquest curs 2012-2013. La primera pregunta deia: “dificultats que hem trobat al llarg de la nostra vida”. Del que es va dir ja es va enviar un resum als membres del fòrum, que ha estat acceptat, però que aquest resum, amb els altres que es faran en les dues preguntes següents que falten, una comissió de tres membres farà una primera redacció; després un altre procurarà donar-hi unitat d’estil de cara a un document que pensem publicar-lo en la nostra web. També un membre del Fòrum ha preguntat –i s’ha preguntat– per la raó de l’existència com a Fòrum sigui com a aportació a l’església, sigui com a acompanyament d’amistat entre nosaltres que, per edat, estem destinats a desaparèixer com a individus i com a Fòrum. Algunes respostes han estat en primer lloc valorant molt positivament l’acompanyament, l’amistat, la llibertat, i el trencar el nostre isolament, el donar sentit al nostre rol de sacerdots del CV2, que ens ofereix el fòrum Ondara.

Però, per sobre de tot volem influir en la nostra església i el nostre món amb aportacions que nosaltres les veiem útils, clarificadores, evangelitzadores, alliberadores, portadores de sentit segons l’esperit de Jesús, il·lusionadores i rejovenidores per a uns pastors i comunitats cristianes envellides per l’edat, l’enfermetat, les limitacions pròpies de la vellesa i abocades al pessimisme i fatalisme sociològic d’un final irreversible i anihilador.

 

Tant bon punt s’ha introduït la segona pregunta que diu: “Quins són els motius que ens han pogut guiar en la nostra vida de capellans”, s’ha tret una qüestió urgent com és la comunicació del Fòrum Alsina de Girona que porta el títol “L’Església que no volem”, que hem llegit detingudament, hem comentat, reflexionat i hem acordat adherir-nos-hi no sols en el lema de “l’església que NO volem” sinó en “l’Església que volem” ja que tota negació implica l’afirmació del contrari. (Vegeu comunicat al final de l'acta)

 

Tot i que no som del Bisbat de Girona, la Parròquia de Sant Pau i el seu ex rector –Mn. Forcano– són amics nostres, els estimem i tenim dol i indignació pel tracte rebut. Ens sap molt greu que l’església, que estimem, tracti d’aquesta manera als qui també estimem. El nostre cor està dividit i ens preguntem què hi diu el CV2 i, amb ell, Jesús  en els evangelis. Lamentem que en aquest cas i d’altres que hem sofert sovint en els bisbats que coneixem, els companys capellans no hem aixecat la nostra veu en protesta, disgust i denúncia, deixant –als capellans concrets– sols amb el nostre silenci ¿covard? ¿insolidari? ¿còmplice?

 

Seguidament, es comenta la importància i la qualitat dels temes que es volen tractar al Primer Fòrum de Balsareny que s’hi celebrarà els dies 13 i 14 d’aquest mes. Ens hi adherim com a Fòrum Ondara.

 

També  hi ha hagut l’aportació d’un membre del Fòrum que ha palesat la contradicció de com al llarg de molts anys hem insistit i treballat per al compliment dominical i ara, des del bisbat volen que no diguem gaires misses  i no es preocupen que molts fidels no podran complir aquest “precepte”. Com abans condemnàvem a l’infern (pecat mortal) als qui no anaven a missa i ara ‘alegrement’ els deixem sense missa. A això també s’ha dit que el bisbat el que vol és que no anem estressats, amb l’aigua al coll corrents com a desesperats dient una missa rere l’altra. També s’ha dit que se'ns deixa en llibertat a cada capellà perquè fem el que creguem més convenient. I fins i tot s’ha recordat l’anècdota protagonitzada pel cardenal Ottaviani al CV2 quan es tractava d’aprovar la llibertat religiosa: es preguntava com podia ser que els que abans portaven a l’infern per les seves idees, ara ja no hi vagin per les noves idees del CV2; es veu que un pare conciliar li va respondre ¿et penses que podies manar a Déu i fer que ell complís i portés a l’Infern els que tu condemnaves?

 

A punt d’arribar l’hora d’anar a dinar s’ha dit la notícia del cessament per final de mandat de l’arxiprest de Gironella – Mn. Joan Viladot– i de com l’endemà mateix en la reunió arxiprestal tornava a ser elegit en votació dels capellans ell mateix.

 

El resultat d’aquesta gran digressió (després de formular la segona pregunta), és que l’hem hagut de deixar per a la pròxima reunió que serà, ajudant Déu, el primer dimarts de novembre, dia 6.

 

 

 

Comunicat al Fòrum Alsina:

 

En la reunió del Fòrum Ondara hem tingut coneixement del vostre comunicat “Una Església que no volem” i hem acordat d’adherir-nos-hi en els següents termes:

 

Els membres del Fòrum Ondara ens adherim de cor als sentiments, a l’esperit i al dolor expressats en el vostre document “Una església que no volem”. Ens hi adherim perquè l’ideal que expresseu d’una església  oberta on tots som església, on tots som corresponsables, en veritable igualtat en tot allò que toca a l’edificació del cos de Crist; una església on no hi càpiga el que li ha passat al vostre company i amic admirat nostre, a la seva comunitat parroquial i a totes les persones que havien viscut en igualtat fraterna la fe amb ell; una església on el diàleg sincer, planer i fratern sigui abans, durant i després de tots els esdeveniments; una església on l’autoritat sigui el servei en el sentit més estricte i literal; una església pobra entre els pobres, una església evangelitzadora en la que la veritable NOVA evangelització sigui un retorn sincer a Jesús; un església tan NOVA que encara –ho diem d’una manera atrevida– no s’ha estrenat: sols alguns grups al llarg de la història n’han fet, durant un temps vida de la seva vida.

Com a companys de Fòrums, com a amics, com a sacerdots, ens sentim molt a prop de Mn. Forcano i de tots vosaltres. Només ho resumiríem amb les paraules de Mn. Reixach al final de l’article “Un poble a la deriva” del dissabte passat dia 29 al diari Avui: “...els que som Església, som un estat sense nació. Un poble a la deriva. Aquesta situació demana a crits un referèndum. Manquen els crits.”