REUNIONS

 

 

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 9 DE NOVEMBRE DE 2010

 

El dia 9 de novembre tingué lloc la penúltima reunió de l'any 2010, amb el 18 % del clero diocesà.

 

Informacions:

 

* Es tingué un record pels capellans malalts, tant dels ingressats en centres hospitalaris com no ho estan; al mateix temps que ens alegràrem de la millora d’alguns.

* El dia 3 de desembre, Mn. Josep Perarnau farà la presentació de la seva obra d’investigació a la capella dels Sant Màrtirs de Solsona.

* S’informà que el dia 8 de desembre, a les 6 de la tarda es farà un acte d’homenatge al bisbe Antoni Deig amb la presentació d’un llibre a Navès.

 

El nomenament de Mn. Novell com a bisbe de Solsona:

 

Seguidament es va comentar la recent elecció del nou bisbe de Solsona, en la persona de Mn. Xavier Novell. Cada un dels participants en la sessió va anar exposant individualment, sense comentaris, les impressions i com li afecta la notícia del recent nomenament episcopal. (1)

 

Acabat el torn de les participacions, es passa a fer-ne un comentari i posada en comú que cristal·litza en el document aprovat per tots els presents en forma de carta oberta al nou bisbe de Solsona i que serà publicat en el proper Butlletí del Fòrum.

 

Pròxima reunió el dia 14 de desembre.

 

 

 

Nota: crònica resumida per iniciativa del Webmaster

 

 

 

(1)

Participant 1

- Suposo que coneix les dificultats que l’esperen: la nul·la acceptació per part d’una majoria de preveres del bisbat que no hem compartit moltes de les línies pastorals o no que s’han portat a terme, en els darrers anys; la poca sintonia per part d’una majoria dels fidels de Solsona; la divisió entre capellans i la falta de comunió

- Confio que refarà molts ponts de comunió i d’amistat amb tots, que estarà al costat de tots els capellans, dels que tenim xacres de salut i d’edat, i també maneres diferents d’interpretar i veure certes realitats.

- Caldrà que es guanyi l’amistat de tots els capellans. Que sigui com una fita del seu ministeri episcopal. Que s’acosti, també, als grups que li puguin semblar de “l’oposició”. Que no tingui  por de  tot aquell que li digui les coses a la cara. Que es guardi dels que al davant diuen una cosa i per darrere en diuen una altra.

- Que cregui en la col·legialitat de l’Església: que els consells, prescrits pel dret, siguin representatius i tinguin per a ell una força moral que l’ajudi a portar a terme la pastoral. Que no caigui en la temptació de fer les coses personalment. Que compti amb els altres, encara que sigui més lent de portar-ho a terme.

- Cal que s’acosti a tothom amb senzillesa i bondat. És la millor manera de fer entrar l’anunci de l’Evangeli de Jesús a les persones. M’ha semblat molt suggeridor el seu lema “Omnia propter Evangelium”.  L’invito a ser conseqüent al mateix, pensant que l’Evangeli és per als homes..

- Segurament que de determinades coses ell en fa una determinada lectura. Que respecti a tots aquells que puguin fer-ne una altra de diferent.

- Estic disposat a col·laborar amb ell i viure amb comunió, però també amb llibertat de poder-nos dir les coses.

Participant 2

- No tinc il·lusió ni esperança; el Xavier no és capaç de donar-ne. Persona ancorada en el passat. No hi ha res que em motivi. Tot ho veig perdut. És incapaç de donar el tomb, de reconduir tot això, de donar-te un xic d'oxígen. Jo no en vull saber res, de moment.

Participant 3

- Em fa perdre tota esperança. Ni tan sols el vull veure. Trobo el nostre document massa benigne.

Participant 4

- Molts estàvem segurs que es treballava per sotamà perquè fos el nostre bisbe. A algú li ha interessat molt, per qüestió d’amiguisme personal. És un nomenament molt polític, de moltes maneres.

Participant 5

- El coneixem així: Trajectòria escalant ràpidament el poder. En dos dies va canviar fa anys de signatura i adoptà una de “bisbe”. Canvis bruscos d’humor. Trifulgues. Baralles amb molts alcaldes. Extorsions amb els mitgers i llogaters. No crec que sigui el bisbe que necessitem, el que hauria de ser factor d’unitat, serà incapaç de donar-nos esperança.

Participant 6

- Han trencat totes les lleis no escrites: No és normal fer bisbe titular al bisbe auxiliar a no ser que ho sigui amb dret de successió; no sé de cap cas, i a fortiori, que hagin fet bisbe al secretari del bisbe sortint, per a la mateixa diòcesi ¿Era un secretari amb dret a successió? Ni tan sols, si no és per circumstàncies excepcionals, nomenen bisbe a un de la mateixa diòcesi. O si no, com a màxim, primer és bisbe en altres diòcesis. No és normal fer bisbe a un de tan jove; el poder desgasta i fa agafar “tics” que no convenen (tindrem bisbe 34 anys).

- Ha participat activament en les polítiques de marginació, càstig, calumnia, mentida, usurpació de drets de les parròquies i dels capellans, de dictadura, d’amiguisme, de divisió, de vanitat personal, de luxe personal, de menyspreu de l’assemblea diocesana (no ha estat encara abolida), d’interpretació esbiaixada a favor propi de les lleis, d’aïllament i soledat dels capellans, impedint els “equips solidaris”, veient i denigrant algun grup, deixant a la majoria sense tenir-los en compte per res, ni consultant-los en les coses que els afecten, refregant en els nassos “que tu no ets res”. Classificant els capellans en dignes i no dignes essent el criteri de dignitat, a la pràctica, la fidelitat servil al bisbe no pas les virtuts pastorals i humanes. I no s’hi val a parlar de “l’obediència deguda”. Sota la seva capa  es cometen i s’han comès moltes injustícies, pecats i fins i tot crims. Quan, obeint es causa un mal, el que obeeix n’és plenament responsable i resta obligat a reparar en lo possible les conseqüències resultants.

En el millor dels casos, serà un d’aquells bisbes que davant d’una rebuda lògica de rebuig, es vestirà de pell d’ovella, de mansuetud, d’humilitat, de posat de no haver trencat mai cap plat... però quan li sembla que ja està ben assentat, traurà tot allò que és ell i que a mi no m’agrada. I que com que durant aquests deu anys ja ho ha fet, a la pràctica totalitat de la gent els hi cau malament.

- De passada dic que és una injustícia, una discriminació i –afirmo-  que és contrari a l’Evangeli que a les monges, als frares, als consells, etc. sempre hi ha votació per escollir el Superior general, l'abat, el  president, la permanent, etc. i això es negui als capellans que no tenen dret a escollir el bisbe, l'arxiprest, el consell de govern, els consultors, els canonges, el secretari del consell del presbiteri ni la seva permanent. És un principi cristià -i humà- que si vols col·laboració no et dediquis a marginar i a imposar, i si a més hi ha favoritisme per uns i càstigs i anorreament per als altres, el resultat serà un miracle si la cosa funciona.

- No penso pas anar-lo a trobar. No penso assistir, en principi, a cap acte diocesà, si puc evitaré tot contacte i tota celebració on ell hi sigui present. Si diu que tindrà cura de cada capellà, que vol ser humil, que no vol ser impositiu, que li donem confiança, que vol escoltar i comptar, no només com a súbdits, amb els altres, s’ho haurà de guanyar amb suor i llàgrimes, haurà de demostrar fefaentment amb fets, no pas amb paraules que les coses han canviat, reparant els danys causats.

- Però, crec que això, ni que vulgui, no és capaç de fer-ho ja que el veig com una persona que es creu superior, que només ell té el criteri de la veritat, que és més bo, treballador i sant que tots els demés.

- Com a mostra d'això, vull veure si compleix ja i plenament una resolució del Concili Provincial quan diu que cal respectar les dues tendències tant la conservadora, com la progressista (la resolució és molt més clara que la meva citació de memòria). També vull veure com torna a les parròquies que ho vulguin l’administració dels seus bens immobles. També vull veure com retornen els beneficis que han absorbit al·legant causes inexistents, 

Vull veure com millora l'economia menys que mileurista de tants capellans, si més no “és millor que no es posi una pedra que una persona passi necessitat”. Vull veure com la gestió econòmica no és un escanya pobres, un insult i una desconsideració pels llogaters sinó amb persones educades que donin bona imatge del bisbat que som tots (és preferible que alguna vegada abusin de la nostra bona fe que alguna vegada o moltes escandalitzem als senzills) I finalment que es torni la bona fama als que se’ls hi ha pres, sobre tot amb calúmnies.

Participant 7

- Davant el que ha fet i dient que vol ser conservador i continuista amb l’obra del bisbe Jaume crec: que continuarà sense cap mena de transparència (els fa por la llum) i busquen l’obscurantisme (la foscor per amagar-ho tot, tècnica dels fets consumats); que no tindrà

en compte les persones, per tant, no tindrà una actitud de servei i li quedaran enrera les paraules de Jesús “De Pare només en teniu un i tots vosaltres sou germans”; s’envoltarà d’aquells que li diguin allò que ell vulgui sentir.

Participant 8

- Per mi ha estat un nomenament inesperat, ja que, per més que moltes veus apuntaven al nomenament de Mn. Novell com a bisbe de Solsona i que ell mateix havia manifestat el seu desig d’arribar-hi, ha estranyat en molts ambients la seva designació episcopal.

- No és usual a l’església que un nomenament no democràtic es faci d’aquesta manera, ja que rarament s’escull per a bisbe un capellà del mateix bisbat, i menys tan jove i del qual tots hem seguit la seva trajectòria.

- Si ha estat així, és perquè a algú li ha interessat. I no trobem un altre que al mateix bisbe Traserra, per l’amiguisme i la relació existent entre tots dos.

- És molt probable, doncs, que el mateix bisbe dimissionari hagi pressionat de moltes maneres en les altes esferes vaticanes perquè s’avinguessin a un nomenament no usual com aquest.

- Així, ara tindrem un bisbe que coneixem des de sempre, que hem seguit la seva trajectòria, els canvis de parer, els seus canvis d’humor, el seu canvi de signatura d’un dia per l’altre (digne d’un estudi grafològic), les seves preferències de caire sectari, les seves trifulgues amb molta gent del bisbat (capellans i laics), les seves baralles amb molts alcaldes dels nostres pobles per defensar no l’evangeli, sinó quatre rals, les seves extorsions a llogaters i mitgers... Coses que han provocat no pocs escàndols i desercions. També hem conegut les seves ganes d’anar pujant esglaons.

- No creiem que sigui el bisbe que necessita en aquests moments el bisbat de Solsona. No creiem que sigui un bisbe que promogui la unitat entre el clergat i entre els fidels, i que ens obri la porta a l’esperança que l’Església de Solsona sigui un espai obert a acollir totes les persones que esperen una evangelització nova, basada en el testimoni evangèlic de la unitat, de la caritat i de l’amabilitat.

- Haurem de continuar pregant perquè l’Esperit i no els interessos humans ens enviï algun dia el pastor que necessita la nostra diòcesi en el segle XXI.

Altres participants

Els altres membres de la reunió també van tenir participacions que recolzaven els que altres havien manifestat o aportant fets que corroboren el que s’estava dient.

 

----------------------