REUNIONS

CRÒNICA DE LA REUNIÓ DEL DIA 8 DE NOVEMBRE DE 2011

Amb l’assistència del 12% del clero diocesà hem celebrat la corresponent al mes de novembre

1. NOTÍCIES

S’ha parlat de l’entrevista del Bisbe a Ràdio Solsona amb el col·loqui subsegüent. Al no tenir a mà l’aparell apropiat, hem quedat que se’n feria una copia que es repartirà. S’han comentat les glosses setmanals del Full. S’ha fet notar el canvi d’enfocament dels últims números cap a una mentalitat més sensible als afectats greument per la crisi.

També de la crisi de les vocacions i de les campanyes que fa anys s'endeguen. Algú ha comentat que potser el tipus de vocacions (de capellà) que demanem insistentment a Déu, no són les que ell ens vol donar... Si més no, l’experiència de la immensa majoria de campanyes així ho semblen indicar.

No hi ha pla pastoral diocesà parlat ni consensuat amb els capellans. Sembla que "l'elit" del bisbat sí que el tenen clar i van a la seva.

A la pregunta que li van fer al Bisbe "Per què les dones no poden ser capellans?" va respondre: "De moment, està prohibit".!

A partir del text de l'evangeli d'un d'aquests diumenges passat en què Jesús deia que els fariseus carreguen càrregues pesades als altres i ell no les mouen ni amb el dit, s'ha fet esment de diverses carregues que s’imposen o s’han imposat als fidels. La moral evangèlica ens invita a apuntar cap a l'ideal. Però l’Església ha convertit els ideals en lleis: missa dominical, ús del matrimoni, celibat, pobresa i obediència, confessió detallada obligatòria, indissolubilitat del matrimoni... Sobre cada un d'aquests ideals s’han fet precisions i ponderacions ben entusiasmadores, però no deixen de ser ideals als quals cal maldar per atansar-se cada vegada més, però que en certes circumstàncies poden veure’s frustrats i esdevenir inviables.

2. UNA ESGLÉSIA AUTORITÀRIA

L'Església es trobava a l’evangeli, amb dues propostes de llei FONAMENTAL: a) la de Mt, 23 "tots sou germans", "només us podeu distingir en el servei". b) la de Mt 16 "tu ets Pere" "tot el que lliguis...". Encara que més endavant en aquest mateix evangelista això es digui de TOTA LA COMUNITAT. La primera proposta va quedar pràcticament oblidada, però la segona, més afalagadora per al poder, va fer fortuna donant origen a una Església fortament jeràrquica i verticalista. Això que algú ha dit que aquesta segona perícopa és molt posterior a la redacció de la primera.

3. CAP A UNA ALTRA ESGLÉSIA

Els importants discursos del Papa a Alemanya ens motiven aquesta reflexió: parlant de la 'crisi' existent ha dit que 'l'Església s'ha de moure'. Que aquesta 'crisi és una ocasió' de 'desposseïment' i 'desmundanització'.

Si cal tornar a l’evangeli cal tornar a Jesús. No al Jesús 'ensucrat', o 'domesticat; ni directament al 'Senyor', sense passar pel Jesús històric, que és el que ens porta a la fe en el Senyor i el camí que els seus deixebles ens hem d’esforçar a seguir.

Constatem que l'Església actual s’assembla ben poc a Jesús. El mateix Papa ens diu que 'cal començar per la conversió dels cors', però nosaltres també creiem que no ens podem quedar en aquesta conversió individual sinó que cal també la conversió de les estructures, si volem que la nostra Església sigui sagrament del Crist.

¿Què se n'ha fet del concepte "el Poble de Déu"? i de la comunió i corresponsabilitat conciliars? Diu que el Cardenal Ratzinguer, ja abans de ser Papa, es va proposar eliminar del vocabulari i documents de l’Església la categoria de Poble de Déu, perquè deia que era un concepte purament sociològic.

Enfront l’ostentació i les ànsies de Poder, Laboa diu que l'Església no atreu per la seva grandesa, sinó per la seva entrega i servei i que les seves característiques vitals són la caritat, la tendresa i l’amor apassionat pels pobres.

Ara només es parla d’evangelització: Però, per a evangelitzar, l’Església haurà de començar per autoevangelitzar-se: tots i cada u de nosaltres, però també l’Església com a tal en el seu estil de vida, estructures i exercici de l’autoritat.

La coherència i el testimoni han de ser les dues grans armes de l’evangelització. Si ho fem així. La comunitat eclesial evangelitzarà per ella mateixa, com diu que passava a l’Església de Tessalònica, que era un model i un exemple per a tots, de manera que a sant Pau no li calia afegir res.

Però, per això, cal també que estiguem ben a prop de gent, de manera que fem nostres els seus goigs, penes i preocupacions (GS1)

Per a dur a terme aquest projecte, hauríem de comptar amb els laics, recuperar, animar i cohesionar sobretot aquelles generació de cristians que ara ronden els quaranta i que encara van ser educats en la il·lusió i esperança del postconcili.

4. ALTRES TEMES

Es va parlar de la JORNADA DE GERMANOR. Des de fa uns anys va sent cada vegada més "DIA DE L’ESGLÉSIA D'ESPANYA. És molt significatiu el disseny del cartell d'enguany!

I de l’ATRI DELS GENTILS. Serà a Cervera el 10 de novembre amb el tema: La música, bellesa de Déu. A la taula rodona hi participarà el bisbe emèrit Jaume. A molts no ens agrada gens la seva reiterada presència entre nosaltres.

Valorem la idea del Papa de posar-se al nivell dels no creients per escoltar-nos mútuament. No hi ha dubte que la bellesa pot ser un camí cap de Déu. Kant deia que hi ha dues coses que li causaven una gran admiració: la grandesa i la bellesa del firmament i la profunditat de la seva consciència.

També valorem la figura i la feina del Cardenal Ravasi, encarregat de "l'atri dels gentils" per decisió del Papa. És una persona oberta capaç de dialogar i de copsar els aspectes positius, les petjades de Déu, en el nostre món. Ens agradaria que, com a "creients" que som, en successius "atris dels gentils" hi intervinguessin també capellans i seglars creients, capaços de sintonitzar amb el nostre món i mantenir una actitud positiva, dialogant i acollidora amb els seus valors, però d’expressar també humilment, si escau, les seves divergències.

5. LA CRISI ECONÒMICA

El bisbe ha començat una consulta per buscar solucions per pal·liar la crisi. El nostre bisbat tenia una proposta molt bona i totalment creïble: L'Ajuda a ŀEsglésia, que era una manera de compartir. Ara tindríem més credibilitat davant el nostre món. El bisbe passat i actual van fer mans i mànigues per destruir-la. Era un iniciativa pròpia del nostre bisbat! Ens ha afalagat que en el seu comunicat el bisbe posi l’exemple de l’acord que els membres del Fòrum, ja als principis de la crisi,  vam prendre de lliurar el 10% de la nòmina al Fons d’Emergència.

6. LAMENTACIÓ

El Fòrum lamenta que tant el bisbe com els seus capellans joves ens hagin retret més d’una vegada que, si l’Església ha fracassat, la culpa és de nosaltres, els grans, que no hem fet res, que hem interpretat malament el Concili, hem amagat la veritat als fidels, hem evangelitzat equivocadament. I estan fent un trencament generacional.

Creiem que això és fals i la diagnosi equivocada. La veritable causa de la crisi eclesial va ser la revolució cultural, que va desencadenar al Maig del 68 i que va afectar molt directament l’Església com a institució i sistema ideològic tancat i ens va deixar a tots descol·locats. Algú ha dit que seria interessant presentar un estudi del recorregut històric de la diòcesi, del treball pastoral dut a terme a partir del Concili.

Es lamenta que el bisbat, en els seus projectes només compti amb els joves i als grans ens hagin arraconat com inútils.

Un altre ha comentat: que no els passi com a la faula que explica que al vellet el feien menjar amb el plat i cullera de fusta. Fins que un dia el pare va veure que el seu fill, amb el ganivet treballava una fusta. ¿Què fas? – Estic fent el plat per quan tu siguis vell! Que no els passi el mateix en les futures generacions.

Reconeixem, però, que tot això ens ha fet mal, ens ha exasperat i, sense adonar-nos-en, ens ha fet mala llet. I que això ens feia mal i hem de procurar recuperar la pau del cor. Algú ha dit que no era tan fàcil, que, com en el dol, s’ha de donar temps al temps. Amb el temps, hem après també a relativitzar les coses. Però no ha faltat qui ha dit que el temps no li ha curat res, que està com al principi.

Es proposa dedicar una o més sessions a estudiar, amb el màxim de veracitat i objectivitat possible, la història del bisbat durant aquests temps.

Per començar, es recomana la lectura del llibre de Joan Estruch i Clara Fons, “Fills del Concili”