REUNIONS

Crònica de la reunió del mes de novembre de 2013

Amb l'assistència de prop del 15% del clero diocesà, ens hem reunit el dia 5 de novembre de 2013. Hem saludat amb goig Mn. Joan Bagà, sacerdot diocesà, resident a Xile que segueix sempre amb molt interès tot el relatiu al nostre bisbat i al nostre Fòrum Ondara i que sempre que ve a Catalunya, prova de participar en les nostres reunions que se solen celebrar cada primer dimarts de mes.

Hem hagut de triar un moderador i seguir un estricte ordre d’intervencions que ha fragmentat i dispersat les intervencions ja que quan arribava el torn sovint es tornava enrere on s’havia de tornar a agafar el fil conductor. Això ha fet que es fa difícil fer un resum coherent i seguint una lògica expositiva.

El tema estrella que ha tingut més durada i més intervencions i opinions fins i tot contraposades, ha estat el tema de la cura pastoral dels pobles petits. El 75% del pobles del bisbat tenen menys de 100 habitants.

Mn Joan Bagà ha expressat el seu desengany en trobar que tota la vall del Llobregós hi ha un sol capellà i que fins i tot Torà que és el poble més gran no hi ha capellà amb l’església tancada les 24 hores. Ell es consola demanant la clau a la persona encarregada i diàriament anar a l’església i llegir-hi l’evangeli del dia en veu alta.

La majoria dels pobles petits i no tan petits es troben en una situació semblant i probablement en molt pocs anys pràcticament restaran deixat de la mà (per la gran escassetat de capellans).

Trobem que aquesta és una situació injusta i lamentable que ens ha fet plantejar un munt de qüestions que caldria reflexionar, discutir i buscar camins d’actuació. Camins que ja fa anys vam parlar i desbrossar especialment amb els del Fòrum Alsina de Girona amb els quals ja prevèiem i volíem curar-nos en salut quan arribés el que mostraven els signes dels temps.

Han sortit vàries idees, a voltes dispars, a voltes complementàries per intentar no rentar-nos les mans i fer passos, alguns ja encetats en altres diòcesis catalanes i d’arreu del món.

Com ara que:

a) cal parlar, sense fariseismes, del precepte dominical: Ens sembla que més que precepte ha de seu una necessitat de trobar-se i refermar la fe i la germanor amb la comunitat.

b) que cal, a partir d’ací la possibilitat i la conveniència d’una eucaristia entre setmana per tal de reunir la comunitat quan no s’hi pot celebrar el cap de setmana.

c) que cal potenciar sobre tot les bones dones que tenim en els nostres pobles per encomanar-los-hi la tasca senzilla de reunir la comunitat el dia del Senyor i, si cal amb una simple pregària si no es pot fer més, conservar viva la flama de la comunitat que s’ha mantingut fins ara a través dels segles.

d) que es publiqui a internet, cada setmana, les lectures, les oracions i pregàries dels fidels, una petita homilia i una fórmula de comiat i encoratjament final.

e) que s’enfoqui la formació dels agents de pastoral o de la formació de laics de cara a poder celebrar amb fruit la paraula de Déu d’una manera habitual.

f) que es facin públiques les experiències que ja s’estan donant de  celebracions de la paraula amb administració de  la comunió, tant en pobles petits  com grans quan el sacerdot no hi pot assistir a fi que aquest fet aparegui com un fet absolutament normal.

g) explicitant que als primers temps de l’església, no hi faltava la fracció del pa encara que no hi haguessin sacerdots. Amb totes les implicacions teològiques i pastorals que suposa avui en les presents i futures circumstàncies.

h) que cal aprofitar petites llavors que encara subsisteixen en el poble senzill que poden ser motiu i forma d’una trobada al temple per pregar: la visita al santíssim, la veneració a la imatge de la creu, o bé el Viacrucis, el res del rosari o una dena, el mes de maig o del sagrat Cor, etc. i a ser possible amb l’administració de la comunió.

i) que hi hagi algú del poble que, davant qualsevol necessitat (accident, malaltia, defunció, o qualsevol problema) sigui capaç d’invitar a la gent a fer-ne una pregària en comunitat.

j) fomentar l’església domèstica on es visqui, ni que sigui amb petits detalls o gestos, la fe: el nom del Pare abans de prendre aliment o millor la benedicció de taula, l’oir missa de la tele amb els malalts o impedits de casa... suggerint a través de la missa televisada una gran parròquia de fidels que cada diumenge celebren la missa “virtualment”. Si hi ha “prelatures personals” no lligades a cap territori ¿per què no hi pot haver una parròquia “virtual” amb tot els ets i uts?

k) amb el futur tecnològic al qual hi anem de manera accelerada (encara que els grans s’hi resisteixin) fent servir des de vieo-conferència twiter, whatsapp, organitzar trobades i celebracions interactives a través de les quals ningú per sol que visqui no li falti l’escalf d’una comunitat?

l) amb tot això cal que sigui la mateixa gent del poble que en vegi la utilitat i la necessitat.

m) cal passar de l’eucaristia “adoració”, “precepte-pecat”, cap a l’eucaristia font i cimal de la comunitat.

n) reunir de tant en tant els líders dels poblets (com es fa a la vall del Llobregós) per avançar tots junts amb responsabilitat cercant lo millor i possible pels nostres pobles.

o) repensar teològicament i històricament la funció i disfunció dels capellans (clero) en les nostres comunitats. ¿No serà que ho hem acaparat tot i no hem deixat créixer l'herba per on passem? ¿Què passaria si una comunitat després de la impossibilitat material de tenir capellà es reunís en pregària, assemblea cristiana, i algú recités de qualsevol evangeli la narració del Sant Sopar de Jesús prenent al peu de la lletra el seu manament “feu això en memòria meva”? ¿Algú pot assegurar que no compliria el manament de Jesús, algú pot assegurar plenament sense cap ombra de dubte que Jesús no s’hi faria present? Ives Congar a l’any 1967 ja es preguntava si el clero ha estat us destorb o un avantatge. En l’Església primitiva no hi havia crisi de capellans. Els pocs que eren es trobaven junts a casa d’un d’ells, llegia una carta (la dels Tesalonicencs, primer text del NT) d’un apòstol que els encoratjava. Quan un apòstol viatjant trobava un grup com aquests, després d’escoltar-los imposava les mans sobre un d’ells, etc.

Al Pirineu d’Urgell fa 200 anys la gent que vivia aïllada allí en petits nuclis triava algú de la comunitat perquè fos el capella i li ho demanaves al Bisbe perquè ho acceptés.(Historiador Flocel). Al Nostre Bisbat de Solsona, en temps de les guerres carlines el seminari restà tancat i no es va ordenar durant treta anys cap capella i van quedar desateses multitud de parròquies. Llavors el bisbe  triava un bon home del poble, li feia aprendre de memòria la missa de la Mare de Déu (en llatí) i l’ordenava de capellà. Encara que la gent, sorneguerament, d’aquests capellans en deia capellans de missa i olla perquè només servien per dir missa i menjar. (Dr. Llorenç)

A Txecoeslovàquia, durant la persecució religiosa, s’hi van ordenar homes casats, encara que després no els van deixar exercir.

A algunes comunitats (Ametlla, Anglesola, i altres), si el capellà no hi va o hi arriba tard, les dones comencen la celebració i resant finalment el parenostre i rebent la comunió s’acomiaden amb tota naturalitat. Convé que aquests exemples se sàpiguen i agafin carta de naturalitat entre la nostra gent.

Mn. Josep Carol havia ja preparat un material molt bo i ben fet. Mn. Pere Ortís enviava el seu cunyat i la seva germana a celebrar la paraula a les seves parròquies durant les seves llargues absències a Amèrica.

El temps restant del Fòrum s’ha parlat del llibre de Jaume Pubill, de la protesta dels bisbes catalans sobre 13TV, sobre com els escrits de Pagola acosten als apartats a Jesús, a la pregària i a viure amb més fruit l’eucaristia i que és un bon apostolat i evangelització el regalar-los a la gent.

Finalment del qüestionari sobre la problemàtica de la Família que el Papa ha enviat a tots els bisbes amb la intenció que arribi a tothom perquè tothom hi pugui reaccionar. Hem vist que Jesús Bastante, de Religión Digital, ja ha fet la seva contesta. Hem valorat molt positivament els gest valent i clar del Papa.

Proposem la pròxima reunió pel dia 3, dimarts, de desembre.